Que la societat mallorquina de poc temps ençà s’ha vestit amb la policromia pròpia de la multiculturalitat no és cap novetat. De fet, no han estat poques les persones que, de manera més o manco dosificada, han anat arribant a les nostres illes durant aquests darrers temps i s’ha fet un racó en una societat que sempre s’havia exhibit relativament aïllada i poc acostumada a veure córrer gent. Passats els anys, els nouvinguts arrelen. No resulta gaire complicat topar-se dia a dia amb signes d’aquesta adaptació; emissores de ràdio amb alemany, periòdics escrits en anglès, associacions culturals teixides per àrabs, restaurants xinesos amb noms de dubtosa arrel oriental, etc.

Amb tot plegat, tal vegada un dels senyals més evidents de l’assentament de determinats col·lectius sigui la creació de centres educatius orientats als fills de nouvinguts, tot amb l’objectiu de projectar les essències més transcendents dels seus orígens en els territoris d’arribada. Tot emmarcat en un escenari d’una certa discreció, durant aquests darrers lustres la xarxa educativa de les Balears s’ha anat farcint de les anomenades International’s Schools. Es tracta de col·legis i escoles construïdes com a conseqüència d’una iniciativa privada, inquieta per implantar petites delegacions dels sistemes educatius del seu país d’origen a les Balears, tot pensant en les borses de demanda existents a l’Arxipèlag. Normalment, aquests col·legis internacionals se situen a prop de la clientela potencial, es a dir, són centres ubicats a zones turístiques com ara a la costa calvianera –Portals Nous– o bé són escoles que tenen la seva localització a la ciutat de Palma.

Tendència a l’alça

L’oferta d’aquest incipient producte educatiu a la nostra Comunitat no es limita a un perfil únic, no debades, aquests darrers anys s’han creat escoles associades a col·lectius diversos; alemanys, anglesos, suecs i francesos. Si centram la mirada en les escoles de naturalesa britànica, veiem que en aquestes és on hi ha una demanda de places més extensa, així, a Mallorca són diversos els centres d’aquesta casta; el Bellver International College, el British International School, The Academy School i el Queen’s College en són alguns exemples. Precisament, la directora de Queen’s College, Heather Muntaner, detalla que "es tracta d’una petita xarxa de centres educatius (cadascun amb polítiques independents), amb seu a Balears, els quals estan integrats dins l’Associació d’Escoles Britàniques de l’Estat espanyol i que tenen alumnes que estudien seguint el currículum implantat al Regne Unit". Col·legi amb certa tradició (va ser fundat a l’any 1977), el Queen’s actualment acull prop de 370 alumnes que tenen entre 3 i 18 anys.

En la conversa, Muntaner concretà que "aproximadament el 80% de les hores de classe els alumnes perfeccionen la llengua anglesa a través de diverses matèries, i que den la resta d’hores per a l’estudi del català i també del castellà". No menys història té el reconegut Lycée Français de Palma, escola que va començar a caminar devers l’any 1975. A dia d’avui aquest centre d’ensenyament francès disposa de 430 alumnes repartits en edats que van dels 3 fins als 18 anys. La seva directora, Balbine Ollier, remarca la "tendència alcista del centre durant aquests darrers anys pel que fa a al nombre d’alumnes inscrits, fet que ens ha fet plantejar seriosament la necessitat d’ampliar l’escola construint un nou edifici".

Poc més o manco, altres centres internacionals més recents han seguit el mateix camí. Almenys, això assegura Rafael Guerra, un dels responsables de l’Eurocampus Deutsche Schule Mallorca qui recorda "com aquesta escola alemanya inicià la seva activitat amb només 19 alumnes l’any 2002 i, actualment, el centre ja té 124 integrants entre la comunitat d’alumnat". Seguidora del sistema educatiu acordat a Berlín, aquesta institució acull nins i nines fins als 15 anys, els quals comparteixen el dia a dia amb professors nadius, en una bona part alemanys.

A més a més de les quotes pagades per les famílies, el centre rep el patrocini de corporacions empresarials alemanyes com ara Air Berlin. En les mateixes instal·lacions que acullen els integrants d’aquest centre alemany, també hi trobam el Col·legi Escandinau de Palma. Aquest és un centre més petit, de fet, disposa de només 70 alumnes atesos per 8 professors que imparteixen una educació fonamentada amb la barreja d’idiomes entre els quals destaca l’aprenentatge del suec.

Perfil d’alumnat

Tot i rebre ajuts de terceres fonts, aquestes són institucions privades i, en un alt percentatge, són centres autofinançats. És, aquesta, una de les circumstàncies que fan que les famílies que elegeixin aquesta opció hagin de pagar mensualitats que a Batxillerat es poden enfilar fins als 1.000 euros. Tot i això, en funció del centre i del nivell els preus poden variar sensiblement. Sigui com vulgui, els alumnes que tenen l’oportunitat de cursar en qualsevol d’aquestes escoles provenen d’entorns familiars amb un cert poder adquisitiu. Normalment, les escoles internacionals mallorquines estan poblades per alumnes de la nacionalitat que dóna sentit al centre; així les coses, a l’Eurocampus Deutsche Schule la majoria dels matriculats són d’origen alemany o, en el seu defecte, tenen el pare o la mare amb nacionalitat alemanya.

Poc més o menys, és el mateix paisatge que trobam al Col·legi Escandinau, no debades, les nacionalitats més comunes entre l’alumnat són la sueca i la danesa. Pel que fa referència al Lycée Français, prop d’un 60 per cent dels alumnes són francesos, la major part dels quals tenen doble nacionalitat. Amb tot, ara per ara, els alumnes amb nacionalitat espanyola suposen més del 30 per cent del total. Amb una conjuntura semblant a la d’aquest centre francès es troben els col·legis de parla anglesa. Heather M utaner no dubta quan reconeix el pes que els alumnes espanyols tenen en el Queen’s College, de fet, la suma de tots ells representa més del 50 per cent de l’univers de l’alumnat. Tot i això, alguns d’aquests matriculats té qualque cama anglosaxona.

En definitiva, es tracta de centres petits dotats d’un cert ambient familiar, que tenen alumnes de distintes nacionalitats dins una mateixa aula, el la qual es fa un ús indiferent de diversos idiomes (tot i el paper secundari de la llengua pròpia de la terra que trepitgen), to i que són centres que impliquen despeses relativament significatives cada mes i que, en tot cas, s’adapten als calendaris i currículums dels països d’origen.