algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
26°

La banca ètica també és rendible

La sobirania del client ha arribat al món financer. No vols que amb els teus doblers s'inverteixi en tràfic d'armes? Ni tampoc en energia nuclear? La banca ètica gira la truita: només finança projectes als quals mai no concedeixen cap crèdit

No només és una bona causa, sinó que també és rendible per a l’estalviador.La banca ètica, o social, és un fenomen que s’ha instal·lat amb força a l’Estat espanyol. Són entitats amb dos vessants solidaris. D’una banda, els estalviadors s’asseguren que el seu banc no invertirà en empreses que consideren "reprovables", és a dir, que amb els seus doblers no hi haurà especulació ni tampoc s’apostarà pel sector armamentístic, per l’energia nuclear...

El segon grup està format per les persones "excloses" de les operacions financeres convencionals. Gent que, per la seva situació de risc social i manca d’avals, veu rebutjada la sol·licitud de crèdit. Aquestes dues línies d’actuació són l’eix de Colonya Caixa Pollença, a Mallorca. Sota el nom d’Estalvi ètic, Colonya ofereix finançament a petits emprenedors de les Illes, tot i que Caixa Pollença no sigui estrictament un banc solidari. Ara bé, els beneficiaris han de complir amb requisits, com ara fomentar el treball no sexista, el respecte pel medi ambient i la cooperació amb àmbits desfavorits.

Tres són les vies de finançament que implementa Colonya. Els avals (se n’han acceptat 6 el 2007), els microcrèdits (5) i els crèdits (17). Entre els destinataris destaquen ecologistes com el GOB, grups veterans com la Fundació Deixalles, Caritas i Projecte Home i també entitats menors com la Parròquia de Sant Antoni Maria Claret de Ciutadella. A part d’aquests, en un àmbit més empresarial, ressalten el projecte d’agricultura ecològica d’Antoni Moll Marqués, la cooperativa Caminet de Menorca, l’agència de viatges Turisme Responsable de Daniel Coll i la formatgeria tradicional de Llorenç Payeras.

Tots aquests préstecs, avals i microcrèdits han tengut un cost d’1,4 milions d’euros, cosa que ha estat possible gràcies als 13,9 milions de dipòsit que té Caixa de Pollença. La llibreta oberta dóna un tipus d’interès del 2,77% TAE, mentre que el compte corrent se situa en un TAE del 0,7%. Jaume Amengual, director de Colonya, assegura que "la generació de riquesa s’ha d’assolir amb una exquisidesa tangible, avaluable, és a dir, ètica".

El cas de Triodos Bank és, per ventura, el més conegut a Europa. Va néixer a Holanda com un fons de garantia l’any 1973, per avalar aquells exclosos als quals mai no concedien cap crèdit convencional. No obstant això, l’any 1980 varen decidir transformar-se en un banc propi i ser ells mateixos els que donarien els crèdits i mircocrèdits. El 2003 van arribar a l’Estat espanyol i ja hi han obert dues oficines, la de Madrid i la de Barcelona.

De fet, n’han establert més d’una desena als quatre països en què hi són presents. Les relacions són telefòniques o per internet, així estalvien diners d’estructura, i la rendibilitat és alta segons els doblers que s’hi lliurin. L’Ecodipòsit dóna un TAE del 5,59% anual si la quantitat ingressada supera els 3.000 euros i, a més, Triodos planta un arbre al camp d’Alcaraz (Albacete) i subscriu el dipositari a una les principals organitzacions ecologistes. Una altra opció ofereix menor rendibilitat, però dóna el 0,7% del compte a Amnistia Internacional.

Pel que fa als comptes corrents, el paquet bàsic aporta un TAE del 2,60% al client, a banda de garantir que els doblers mai no s’invertiran en energia nuclear. El Compte Just, en canvi, reverteix el 2,30% TAE al client i un 0,7% a ONG de l’àmbit del comerç just, com ara Idees, Oxfam i Setem. El compte infantil suposa una rendibilitat del 4% i planta un arbre a nom del nin, mentre que la targeta VISA Verda compensa un tona de CO2 per cada cinc pagaments amb la mateixa.

El problema, habitualment, és que els bancs funcionen més com a dipòsit que com una caixa d’estalvi corrent. És evident que no n’hi ha, de caixers, ni a Mallorca ni a la resta de l’Estat. És per això que treure diners d’una altra entitat implica comissions de fins al 4% de l’import extret. Ara bé, tenen altres beneficis més subtils. Per exemple, que la crisi de les hipoteques escombraries, les Subprime, no afectaren ni afectaran la banca ètica. "Nosaltres no hem invertit en productes deixalles", diu Peter Blom, director internacional de Triodos, "perquè s’allunyen de l’economia real de les persones i del que ha de ser un banc". Per això, en època de crisi, no s’hi veuen afectats.

També es un bon moment per al Projecte Fiare, la banca ètica nascuda a Itàlia i arribada al País Basc ara fa cinc anys. La llibreta d’estalvi amb disponibilitat immediata aporta un TAE de 0,50%. En canvi, la llibreta vinculada ofereix una rendibilitat progressiva depenent dels mesos seguits que romangui ingressat el dipòsit. 2,75% per 24, 2,80% per 36 i 2,90% per 48 mesos.

Amb tot, no és rendibilitat el que interessa els usuaris de Fiare. La declaració d’intencions és tot un al·legat de transformació social. L’escrit comença assegurant que "l’activitat econòmica no és neutral i no es desenvolupa mitjançant mecanismes automàtics, involuntaris o no intencionats. Tota decisió econòmica és, en darrer terme, una decisió ètica [...] amb unes conseqüències favorables per a unes persones i perjudicials per a d’altres". Peru Sasia, director general de Banca Etica Fiare, creu que la societat sí pot fer l’esforç. "Ara, la qüestió no és la baralla per un determinat tipus d’interès", sinó per la consciència social, que desperta després de la letargia a la qual va ser sotmesa "de manera deliberada per les incessants campanyes publicitàries", afirma.

El Tipus d’interès no és el motiu de discussió, ho reconeix obertament. "Retribuïm un punt menys d’interès que aquells més agressius del mercat. Amb això, estic dient que el nostre depositant perd –respecte de la competència, uns 30 euros a l’any amb un dipòsit de 3.000 euros", a la qual cosa afegeix rient: "Ah! Tampoc no té calendari ni coberteria!". Tanmateix, aquest projecte és un altre, el del no al lucre i sí a la inversió social, que pretén potenciar el comerç nord-sud des de posicions igualitàries. Són projectes amb valor social afegit.

Coop57: "El seu fracàs també és el nostre"

Independentment dels bancs ètics, que com qualsevol altra entitat financera han d’estar regulats pel Banc Central d’Espanya, els fons d’inversió no tenen vinculació amb l’Administració. Coop57, per exemple, és una cooperativa de serveis financers que pretén concedir préstecs a projectes de l’economia social. Els seus orígens es troben al 1995, quan es va crear a Barcelona. 10 anys després, s’expandí fins a Aragó i un curs més tard fins a Madrid. Fa poc ha estrenat estructura i fons a Andalusia.

Els seus recursos econòmics procedeixen dels socis, que a part de persones individuals també accepta grups col·lectius, de manera especial cooperatives amb el mateix esquema legal que Coop57. La seva ajuda financera també està destinada a la solidaritat i el foment del treball i l’associacionisme. Entre les modalitats de préstec que ofereix, existeix el finançament de circulant, l’avançament de factures de l’administració i subvencions oficials.

Retorn mancomunat

A més, Coop57 potencia l’intercanvi de serveis i operacions econòmiques entre els socis. Dels préstecs, cal destacar que la garantia del retorn dels doblers sempre és mancomunada. Això vol dir que és dividida de manera proporcional entre tots els fiadors. Suposa, per tant, una gran diferència respecte de les entitats convencionals, que demanen avals solidaris (cada client respon de la totalitat de l’import del préstec). Segons els reponsables d’aquest fons, "l’objectiu essencial és el suport financer a projectes amb un alt contingut social" i subratllen que "el seu fracàs també és el nostre".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.