cielo claro
  • Màx: 22.63°
  • Mín: 13.08°
22°

Entre l'art i la ciència

L'art de la figuració científica i de la taxidèrmia, lluny de passar de moda o de ser desplaçades per la revolució digital, ha renascut amb força per representar al gran públic el món viu, actual i passat, amb el màxim rigor naturalista. Després d'una època daurada durant els segles XVIII i XIX, la il·lustració científica i l'escultura sontinuen sent aliades de

L’art de la il·lustració científica –la reproducció exacta i precisa de formes, textures i colors d’objectes i espècimens de la Història Natural– va viure la seva època daurada des del segle XVII fins al XIX, època durant la qual es realitzaren les grans expedicions científiques mundials. Aquests grans viatges sempre comptaven amb naturalistes entre els seus expedicionaris, els quals eren els encarregats de plasmar sobre el paper l’aspecte en viu dels milions d’espècimens que es recol·lectaven en terres llunyanes, tots ells encara desconeguts per la ciència.

Aquesta tasca s’havia de realitzar abans que la mort dels exemplars i la degradació accelerada per les dures condicions dels viatges alterassin les característiques externes dels animals i plantes que omplien els gabinets d’Història Natural i museus d’Europa. L’art de la il·lustració naturalista es va anar perfeccionant amb el temps i paral·lelament també ho hagueren de fer les tècniques d’impressió des de la primitiva però precisa xilografia, fins a la xilografia a contra fibra, passant per la calcografia, la litografia i finalment la fotografia desembocada finalment amb la revolució que ha suposat la captura digital de les imatges.

Però, a part de la il·lustració sobre paper, els grans museus d’Història Natural europeus, enormement enriquits arran d’aquestes expedicions "d’ultramar", hagueren també de desenvolupar tècniques d’exhibició en les quals tant els il·lustradors com els escultors i els pintors especialitzats en ciències naturals jugaren un paper fonamental. Entre ells cal destacar el paper que jugava l’escultura en l’art de la taxidèrmia dels grans vertebrats. Algunes peces que avui encara es poden admirar als museus de Londres, París, Madrid i Nova York són autèntiques obres d’art en les quals les pells dels grans mamífers recobrien escultures de formes, postures i proporcions exactes als animals vius.

Grans taxidermistes del segle XIX, com per exemple Carl Akeley, Fredrick Kaempfer, Leon Pray, Coleman Jonas entre d’altres, contribuïren a perfeccionar aquest art ciència de conservar i representar en actituds vitals grans animals d’arreu del món: tigres de bengala, rinoceronts, elefants, boes, cocodrils, condors i milers d’animals més petits. Així podien ser estudiats i, sobretot, contemplats a milers de quilòmetres dels seus llocs d’origen amb finalitats científiques i educatives.

El renaixement d’un art

Però no ha estat fins ben entrat el segle XX que aquesta tradició artística dels naturalistes ha viscut una gran renaixença. La il·lustració naturalista científica, lluny de passar de moda continua sent encara ara un art ben viu, tant per a finalitats estrictament científiques –en les quals la fotografia mai no ha aconeguit desplaçar el dibuix com passa per exemple en el camp de la taxonomia d’invertebrats– com, en les divulgatives.

D’una part els museus de ciències naturals són avui dia les entitats museístiques més visitades. A més, ha sorgit a aquests museus una nova necessitat: la de representar en tres dimensions i amb aspecte real aquells animals dels quals només es conserven les parts esquelètiques: els fòssils. I és aquí on l’art de l’escultura unit, no ja a la taxidèrmia, sinó a les modernes tècniques de modelatge i reproducció tridimensional amb suport de tecnologia informàtica puntera ha esdevingut una eina fonamental per a la difusió dels coneixements sobre la natura del món actual i del passat. Els museus s’omplen de dinosaures i altres grans animals realitzats, actuals i extingits, presentats a mida natural i hiperrealistes que fascinen els visitants.

Desenes d’empreses especialitzades en aquestes reproduccions han nascut per satisfer les necessitats de la nova indústria de la divulgació científica. Molts d’aquests professionals són també científics d’alt nivell que, a més de dominar els secrets de la zoologia, també han de treballar en el camp de les arts figuratives. Els resulats són, però, espectaculars. Des d’homínids fins a calamars gegants passant per grups de dionosaures tornen a omplir les sales dels grans museus d’Història Natural i atreuen milers de visitants.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.