cielo claro
  • Màx: 21.73°
  • Mín: 13.08°
21°

“No som a temps de tirar el tractor i anar a fer de jardiners”

Baltasar Martí du la vaqueria de l'hort de Son Suau, a Manacor, on fa una llet de gran qualitat

En Baltasar Martí és un dels darrers lleters que ens queden a Mallorca. Du una vaqueria molt ben duita, gràcies a l’ajut de la seva dona i a esforços de tot tipus.

Fa gaire temps que tens vaques?
Vaig venir a l’hort de Son Suau l’any 1983, però he vist vaques tota la vida perquè a ca nostra ja en teníem, més poques com és lògic.

Com és l’hort de Son Suau?
Té devers quaranta quarterades, però en total duc devers 90 hectàrees. Feim cereals al secà: ordi, civada i blat. I tot això ho destinam al menjar de les vaques. Feim un poc de rai-gras i durant l’estiu sembram blat de les Índies per ensitjar. A fora sols hi compram el pinso i l’alfals, de Sant Jordi o de la Península. Ens autoabastim en un nivell molt alt.

Quantes vaques teniu?
De vaques de munyir n’hi ha de 115 a 120 i en total n’hi ha 175. Produïm devers 3.000 litres diaris de llet, més o menys. Procuram tenir els animals bé i feim una llet de qualitat, bona, que no crec que si s’endú de fora sigui tan bona.

Heu estat gaire premiats per això?
Sí, el 2003 guanyàrem la gran campiona, el 2005, el 2006 i 2007 també; el 2007 guanyàrem el premi al millor criador i el 2.008 hem guanyat la vedella gran campiona, el millor criador i altres premis. També hem obtingut el primer premi a la millor llet crua de vaca a Expoaviga el 2008.

Com millorau el vostre bestiar?
Des de fa molts d’anys inseminam les vaques de la millor manera que podem i ja comença a sortir qualque animal bo.

Tot això us deu exigir moltes hores.
Du feina i hi has de tenir dedicació les 24 hores. M’hi ajuda la família i els al·lots fins ara també m’hi havien ajudat.

Com va l’economia d’una vaqueria de llet a hores d’ara?
Estam gairebé com en anys anteriors. Una mica millor perquè ha pujat el preu de la llet. Però el preu de les matèries primeres ha pujat massa i hem quedat allà mateix. És rendible fins a un cert punt, però si haguéssim de comptar totes les hores no ens hi sortiria gens. La llet hauria d’anar a 70 o 75 pessetes per poder funcionar un poc. Vàrem aconseguir que pujàs un poc, però tot s’ha incrementat molt. El gasoil està disparat. Jo tenc un depòsit i el pag a un preu un poc millor, però així i tot és astronòmic. No sé fins a on arribarem. Entre una cosa i l’altra necessit més de 10.000 litres de carburant. I si puja ho conec.

Els vedells com van?
El preu dels vedells reporta una pèrdua de 7.000 o 8.000 euros cada any. Fa 25 anys valien 28.000 pessetes i ara ens paguen 60 € per un vedell.

Com és possible, això?
Pareix que és degut a la pujada dels pinsos. No volen fer bous i hem de vendre el vedell als engreixadors al preu que ens en paguen. Com que el preu de la carn no ha pujat, no ens poden pagar gaire. No sé què passarà, però no s’entren animals a les granges d’engreix i arribarà un moment que quedaran buides. Entre el preu dels animals que no puja i el pinso que puja a les totes, això és molt lògic.

Veis futur a les vaqueries que queden a Mallorca?
Em sap greu dir-ho, però crec que en pocs anys no hi haurà vaques a Mallorca. Es poden tenir vaques, però sols si les alimentam amb allò que els nostres padrins duien a l’era. Abans jo no podia tenir tants d’animals com tenc ara per la senzilla raó que sembrava alfals d’estiu i d’hivern. Ara sembram cereals, en feim sitges i tenim menjar per a tot l’any. És clar que sembram un poc de blat de les Índies i l’hem de sembrar durant l’estiu.

Per què se’n van les vaqueries i els vaquers?
La feina és molt esclava. En posar-nos els preus i no poder negociar-los gens, estam molt fermats. No hi ha més misteri. Hi ha un marge massa gros que s’atura per enmig i que no beneficia el productor. Així, el consumidor ho paga car i el pagès ho cobra barat.

Com així, idò, continues en l’activitat?
No som a temps de tirar el tractor i anar a fer de jardiners: jo no sabria fer feina per a altri. I, a més, m’agrada i és l’ofici que sé fer. En aquest negoci no et pots aturar i no has de fer els comptes a ningú. La feina s’ha de fer cada dia. Munyir i donar menjar als animals són feines que no pots deixar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.