El rostre angelical de Derek King amaga més d'allò que no mostra. Ja que Derek, juntament amb el seu germà petit Alex, assesinà el seu pare amb només 14 anys. Un bat de beisbol recobert d'alumini fou l'eina que aquests dos nord-americans utilitzaren per copejar el seu progenitor i n'acabaren amb la vida. I la violència exercida per menors d'edat augmenta. La pregunta, llavors, és sempre la mateixa. Per què?

En l'educació que reben per part dels seus pares o en la mancança hi resideix la clau. Els models pedagògics que s'han de seguir, però es contraposen.

Segons Emilio Calatuyud, reconegut jutge al capdavant de la Fiscalia de Menors de Granada, encara arrossegam els traumes de ser una jove democràcia. "Tenim complexos per l'educació que nosaltres, els que ara rondam la cinquantena d'edat, vàrem rebre". Una educació basada en l'autoritarisme de la dictadura franquista, "per la qual ens pegaven galtades per qualsevol cosa".

Davant aquest rígid model, l'educació passà a una "llibertat exagerada" per als menors, creant nous codis de conducta. Calatayud, amb un fill de 22 anys i una filla de 16, parla des de la seva experiència domèstica. Segons el jutge, a casa li diuen:

"No escoltis les meves converses.
"No entris a la meva habitació.
"No em miris als ulls.
"No xafardegis en el meu ordinador.
"No intentis saber amb qui vaig.

I un llarg etcètera d'exigències d'intimitat. I què els contesta? "Faig el que vull, perquè sóc jo qui paga tot això". I un recodatori molt clar: "Si us voleu queixar, aneu al jutge de menors... Que sóc jo!". I mentre diu les darreres paraules comença a riure amb cinisme. La teoria de Calatayud és que la societat ha perdut el nord, acomplexada com encara està per l'herència que rebé.

"Ara, si pegam un baticul al nostre fill quan es comporta malament, a això li diem maltractament". O sigui que prohibit. "I si amablement li diem 'No' a coses que no pertoquen, li estam causant un trauma psicològic!".

Aquesta és la dura radiografia que el jutge de Granada descriu de l'educació dels fills a la societat del segle XXI. I és que, segons Calatayud, avui dia és més fàcil ser jutge que no pare.

Calatayud sempre fa referència al cèlebre, i força cínic, Decàleg per formar un petit delinqüent. Primer consell: «Dóna al teu fill tot el que et demani, perquè es converteixi així en un dèspota». I d'un tirà a un mangui només hi ha un pas, afegeix Calatayud. Més: "Quant digui paraulotes, rigui-li la gràcia". Ah, i dóna-li tots els doblers que necessiti.

"Així podrà anar a fer botellot amb els amics". No debades, l'Estat espanyol és el 3r del món en producció de begudes alcohòliques i el 1r en el seu consum.

Hipocresia dels adults
"Els adults, però, també tenim part de la culpa; perquè no nos cortamos na', nos lo bebemos to' ". Aquest reconeixement de la hipocresia dels adults és significativa. "Quin exemple els donam a casa?", es demanan Calatayud.

Ara bé, aquesta coculpabilitat "no ens resta legitimitat a l'hora de ser informats del que ha passat als nostres fills". Dos exemples vinculats a un hospital: Una noi engatat fins al punt de ser portada a Urgències, o una noia demanant la píndola del dia després.

"Resulta que alguns metges consideren el nostre fills com a menors madurs i, per tant, el seu dret a la intimitat prevaleix sobre el nostre dret a la informació". Segons ells, els joves no paren de demanar drets, però mai no compleixen amb els seus deures.

Un darrer consell és: Deixar-los llegir tot el que caigui a les seves mans. I afegeix el jutge: "Vigili que els tassons i plats que fa servir estiguin esterilitzats, però que els seu cap s'ompli de merda". I sembla que fa referència al servei d'internet, tan utilitzat pels infants. "Home, és que cap nin ha de tenir un ordinador a l'habitació i molt menys amb connexió a internet!", diu escandalitzat. L'alternativa? "Al saló, perquè puguem veure per on navega".