Perseguit des del 1976 per l’Administració i la Policia marroquines. Segrestat, maltractat i torturat en la dècada dels 70, els 80, els 90 i també el 2005. Empresonat sense judicis justos i excarcerat gràcies a la pressió internacional d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional. Hmad Hammad, nascut el 1960 a Al-Aaiun (Sàhara Occidental), lluita des de l’època colonial espanyola per una república saharaui independent. Aquest activista històric passà dimarts per Palma convidat per l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, que en el marc de l’any internacional per als drets humans en el Sàhara Occidental, organitzà una taula rodona sota el nom Sàhara ocupat: violacions dels drets humans i resistència civil.
"Denunciam la violació dels drets humans als territoris ocupats, ensenyam els joves a lluitar de manera pacífica", explica Hmad en preguntar-li com encara li queden forces per lluitar amb 33 anys d’ocupació a l’esquena, 17 d’ells esperant un referèndum d’independència avalat per l’ONU.
Els botxins d’Hmad, identificats amb noms i llinatges i molts d’ells condecorats pel govern espanyol, mantenen encara els seus càrrecs a les Forces de Seguretat marroquines. Ara, alguns podrien ser jutjats per l’Audiència Nacional espanyola a instàncies del magistrat Baltasar Garzón que ha admès a tràmit una querella criminal contra ells per genocidi.
Els torturadors de Soultana Khaya, però, encara no han estat identificats. Durant una protesta a la Universitat de Marrakech, uns policies marroquins copejaren aquesta jove estudiant saharaui fins que l’ull dret li caigué a la mà. Estigué més de 24 hores incomunicada entre la comissaria i l’hospital on rebé més cops, més vexacions. Poc després l’obligaren a signar una declaració autoinculpatòria i la condemnaren a sis mesos de presó per "pertinença a banda terrorista".
Ocorregué en una manifestació pacífica, com moltes altres en les quals havia participat abans, conta Soultana. I entre llàgrimes continua: "Això que em feren és simplement una part del sofriment del nostre poble. Jo just he sofert lesions físiques. Hi ha gent que, malauradament, no pot dir el mateix. Perquè senzillament ja no ho pot explicar". "És cert que em van treure un ull, però allò més important és la lluita per l’autodeterminació del nostre poble", diu decidida.
La Intifada del jovent
Aquesta determinació no és exclusiva de Soultana. Des del maig del 2005, la lluita dels sahrauis s’ha intensificat. Sobretot entre el jovent, que des de llavors protesta cada dia a les ciutats dels territoris ocupats i a les universitats marroquines per reclamar la independència. Una reivindicació que no tenen intenció d’aturar, tot i la contínua repressió marroquina. És allò que hom anomena ja la Intifada sahraui. Un moviment que, segons alerta Hmad, podria convertir-se en una guerra perquè "els joves han perdut la confiança i estan disposats a tot".
