L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) insta els representants de les Balears al Congrés espanyol a «deixar de banda els partidismes, a posar per davant de tot el benestar de la població i a votar no als pressuposts generals de l’Estat, uns pressuposts que una vegada més perpetuaran el maltracte a les nostres illes». Per a l'entitat, «un vot negatiu és la millor manera de fer-nos valer davant un Estat que ens explota i espolia, de tenir ressò als mitjans i de crear consciència de país entre la població».

Entre la «llarga llista de motius» que considera l'ASM per a votar en contra dels pressuposts, en destaquen els següents:

1) En primer lloc i com a origen de tots els mals, l’espoli fiscal del 14,2% del PIB balear, reconegut pel Ministerio de Hacienda a les balances fiscals de 2008, les úniques mínimament fiables que s’han publicat fins ara i que, aplicades a l’exercici de 2023, van representar 5.227 milions d’euros que se’n van anar a Madrid per no tornar.

2) L’opacitat dels comptes del Govern espanyol, que es nega a publicar les balances fiscals actualitzades i ha deixat d’informar sobre l’execució real de les inversions.

3) El sistema de finançament autonòmic, caducat des de fa 10 anys i que el 2019, a tall d’exemple, va suposar un saldo negatiu de 462 milions a les Balears, mentre les Canàries hi sortien guanyant amb 3.500. El 2023 la inversió estatal a les Balears va ser de 1.848 euros per habitant, per davall de la mitjana estatal, mentre que a Cantàbria va pujar a 3.801 euros.

4) La negativa a cedir la gestió d’aeroports i ports i a la participació en els beneficis d’AENA, que el 2023 van arribar a un total de 1.631 milions, mentre els aeroports de les Balears hi aporten el 15,57% dels passatgers. El passat 25 de febrer es compliren vint anys de la primera reclamació de la cogestió per part del Parlament balear, prevista a l'Estatut d'autonomia.

5) La inversió estatal zero en normalització lingüística de la llengua pròpia de les Balears, mentre l’Instituto Cervantes es va embutxacar 167,5 milions el 2023 (6,4 milions més que el 2022).

6) L’estafa interminable del Règim Especial, que a diferència del règim fiscal de les Canàries depèn dels pressuposts estatals anuals, caduca el 2028, no disposa d’IVA reduït i encara té pendent de desplegar la part fiscal.

7) L’incompliment del conveni ferroviari de 2008, que suposava una inversió de 443 milions d’euros.

8) L’incompliment del conveni de carreteres, amb una inversió pendent de 230 milions a Mallorca.

9) El deute històric sanitari, de 2.800 milions segons el sindicat mèdic SIMEBAL.

10) L’infrafinançament de l’ensenyament, que fa ostentar a les Balears el rècord de barracons de tot l’Estat.

11) L’infrafinançament de les competències de Costes i l’apropiació de les taxes per part del Govern espanyol.

12) L’infrafinançament de l’habitatge de protecció oficial, que a Extremadura és de 48.813 immobles (un habitatge per cada 21.800 habitants) i a les Balears només de 14.265 (un per cada 85.600).

13) L’infrafinançament del plus d’insularitat dels treballadors públics (docents, sanitaris, etc.), que a Mallorca és de 100 euros mensuals i a Menorca i les Pitiüses de 113, mentre que a les Canàries arriba als 623 i a Ceuta a 1.025 euros.

«Als motius citats se n’hi poden afegir altres de no quantificables econòmicament, però que també justifiquen un no rotund als pressuposts, com la invasió de televisions, plataformes i ràdios en espanyol, la no recepció de tots els mitjans existents en català, així com les portes obertes a l’arribada massiva d’hispanoparlants i la seva nacionalització, que comporta un procés de substitució poblacional que només es pot qualificar d’etnocidi. A les Balears és més que urgent un canvi de rumb i la votació dels pressuposts estatals és una ocasió magnífica per posar fil a l’agulla», han explicat.