algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
28°

Publiquen 42 noves normes discriminatòries envers el català al BOE

Durant el quart trimestre del 2023, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar fins a 42 noves normes legals que reforcen el castellà i discriminen la llengua catalana. Així ho assenyala la Plataforma per la Llengua, que, com fa cada tres mesos, ara presenta un recull de les normes discriminatòries aprovades per l'executiu espanyol i les analitza. En total, durant el 2023 varen ser 192 les normes discriminatòries que es varen publicar a instàncies de les institucions espanyoles, la Unió Europa o les organitzacions internacionals. L'entitat denuncia que aquestes xifres, similars a les d'altres anys, constaten que, «malgrat que el Govern espanyol ha adoptat un discurs més sensible amb la diversitat lingüística i que s'ha reformat el reglament del Congrés dels Diputats perquè s'hi pugui parlar en altres llengües oficials, l'executiu no ha trencat definitivament amb la supremacia del castellà».

El mateix dia de la constitució del tercer govern de Pedro Sánchez, el BOE va publicar el Reial decret 829/2023, de 20 de novembre, pel qual es reestructuraven els departaments ministerials. En aquest Reial decret s'establia com a missió del ministeri de Cultura «la promoció i difusió de la cultura en espanyol», però no es feia cap referència als altres idiomes autòctons de l'Estat. En això, no hi havia cap canvi respecte del Reial decret 2/2020, que va donar forma al segon govern de Sánchez el gener del 2020, i que la Plataforma per la Llengua ja va denunciar en aquell moment.

El 5 de desembre del 2023, el Reial decret 1009/2023, pel qual s'establia l'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials, també mantenia el compromís prioritari amb la llengua castellana. Aquesta norma preveia que el Ministeri de Transformació Digital i la Funció Pública disposaria d'un «Comissionat Especial per a l'Aliança per la Nova Economia de la Llengua», un òrgan centrat en la promoció del castellà. Per la seva banda, el Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació tendria una «Secretaria d'Estat per a Iberoamèrica i el Carib i l'Espanyol al Món», que al seu torn comptaria amb una «Direcció General de l'Espanyol al Món». Aquest Reial decret no preveia organismes equivalents per a la promoció dels altres idiomes de l'Estat.

Per bé que l'Aliança per a la Nova Economia de la Llengua dedica una part dels seus fons als altres idiomes autòctons de l'Estat, el seu focus en el castellà és evident. Aquesta Aliança està vinculada a un Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). Els PERTE són programes de recuperació econòmica impulsats pel govern espanyol i finançats amb fons europeus. El PERTE Nueva Economía de la Lengua té cinc eixos estratègics: «coneixement en espanyol i llengües cooficials», «intel·ligència artificial en espanyol», «ciència en espanyol», «aprenentatge en espanyol» i «indústries culturals». Com es pot observar, només dos dels cinc eixos són inclusius dels idiomes diferents del castellà. Dels 1.100 milions d'euros destinats a aquest PERTE, 1.070 són bàsicament per al castellà (el 97,3%) i només 30 són explícitament per a les altres llengües pròpies (2,7%).

El biaix d'aquest programa es repeteix en les normes específiques que es van aprovant per desenvolupar-lo. Per exemple, una ordre del ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital del 17 de novembre, l'ordre ETD/1287/2023, que regulava, entre altres coses, la secció del Registre Estatal d'entitats interessades en el PERTE de la Nova Economia de la Llengua, establia com a requisit que les entitats aspirants desenvolupessin alguna d'aquestes activitats: «coneixement en espanyol i llengües cooficials», «Intel·ligència Artificial en espanyol i llengües cooficials», «ciència en espanyol», «aprenentatge de l'espanyol», «indústries culturals en espanyol i llengües cooficials», «altre tipus d'entitats especialitzades en el sector de les tecnologies del llenguatge, la intel·ligència artificial, des del punt de vista del finançament la consultoria o el talent».

42 normes discriminatòries el darrer trimestre del 2023, 192 al llarg de l'any

Els reials decrets sobre els ministeris i l'ordre ministerial sobre el PERTE formen part de 42 normes publicades al BOE entre octubre i desembre del 2023, amb previsions lingüístiques discriminatòries. Durant l'any 2023, el total d'aquesta mena de normes va ser de 192. Aquesta xifra és semblant a la d'anys anteriors, malgrat que durant molts mesos el govern espanyol va romandre en funcions i les Corts Generals van tenir poca activitat: el 2022 n'havien estat 214, i el 2021, 191.

Les normes discriminatòries que apareixen al BOE són, principalment, estatals i comunitàries europees. El quart trimestre del 2023, van ser-ne 21 d'estatals i 21 de comunitàries. Les normes europees estaven concentrades en dos grups, si se les classifica en funció de l'àmbit que regula la seva clàusula lingüística principal: l'etiquetatge i instruccions (9) i el funcionament de l'administració i les relacions entre administracions (9). En el cas estatal, habitualment les normes estan més repartides temàticament, un reflex del fet que hi ha més diversitat en les competències dels estats, però en els darrers anys hi ha hagut un augment molt significatiu de les normes discriminatòries en matèria de subvencions i ajuts, un increment lligat a l'aparició dels plans PERTE. El darrer trimestre del 2023, 10 de les 21 normes estatals regulaven ajuts públics i 7 estaven vinculades explícitament als PERTE.

A tall d'exemple, trobem el Reial decret 801/2023 o l'Ordre CLT/1424/2023. El Reial decret regula la concessió de subvencions per a despeses de fundacions de partits amb representació a les Corts Generals que facin estudis, i preveu que, per beneficiar-se'n, les entitats adjuntin a la sol·licitud un seguit de documents que sempre hauran d'estar «en llengua castellana o traduïts a aquesta llengua». Pel que fa a l'Ordre CLT/1424/2023, que regula el procediment perquè les entitats s'adhereixin al programa Bo Cultural Jove, que finança el consum d'activitats culturals als joves, estableix que la sol·licitud i la documentació necessària hauran de «figurar en castellano». Tot i que, a diferència d'altres cops, la traducció no ha de ser jurada (fet que suposava un gran sobrecost per als sol·licitants), la lògica lingüística de la llei continua sent discriminatòria.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mascaró de Llodrà, fa 6 mesos
Pens que qualcuns no compreneu ben bé aquesta discriminació. A l'estat espanyol hi ha un munt de normatives i disposicions que obliguen a usar el castellà o espanyol. L'any 2015 n'hi havia 501... A les quals se n'hi afegeixen constantment, el darrer any 2023, 192. Això és percebut com a "normal" i a ningú se li acut dur-ho al tribunal Constitucional espanyol, mentre que quan es tracta de normativa o d'acreditar el coneixement de la llengua oficial i pròpia de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya l'espanyolisme (propi i estrany) més ranci i ultra ho percep com "supremacia", "imposició"... i altres pardalades. A més a més no és cosa "d'un Govern" determinat, en aquest cas del "govern més d'esquerres de la història", és un afer que concerneix l'estat espanyol, tothora, mani qui mani en el govern espanyol. També s'ha de dir que algunes hi ha normes espanyoles que emanen de la Unió Europea, organisme que solament admet les seues llengües oficials, per la qual cosa cal fer notar, una volta més, la importància que tindrà en moltíssimes qüestions, quan el català / valencià esdevingui llengua oficial de la Unió Europea. Fem-nos valdre i ànims.
Valoració:3menosmas
Per xisca, fa 6 mesos
A qui li pertoca fer.li complir amb la llei? Aquest/a encarregat que NO fa la seva feina i els encarregats del BOE, han de ser sancionats, per discriminació de les llengües. Jo deman per tots ells, una SANCIÓ EXEMPLAR.
Valoració:0menosmas
Per Normal, fa 6 mesos
Què pots esperar del govern més d'esquerres de la història, ara sense Podemos?
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente