El Partit Nacionalista Basc (PNB) ha assegurat que «judicialitzar l'ús de l'eusquera» amb sentències com les emeses aquesta setmana pel TSJPB genera «un conflicte en el cor d'un procés que era pacífic i que s'estava construint des del consens». A més, ha animat als seus afiliats i simpatitzants a «participar activament en totes les mobilitzacions que es convoquin en defensa de la revitalització del basc».

La portaveu jeltzale en la comissió de Cultura, Basca i Esport, Irune Zuluaga, al costat de la batlessa de Derio i presidenta de Eudel, Esther Apraiz, han comparegut aquest dissabte a Bilbao per a donar lectura a una declaració de valoració de les sentències judicials «contràries a l'ús i foment de l'eusquera».

D'aquesta manera, s'han referit, entre altres, a l'anul·lació del TSJPB -després dels recursos de PP i VOX- de diversos preceptes del decret autonòmic sobre l'ús del basc en les institucions locals que prioritzaven l'eusquera sobre el castellà als ajuntaments bascos.

En el text, la formació nacionalista ha advertit que les recents resolucions judicials s'han dictat «en contra de l'ampli consens articulat entorn del procés de revitalització del basc», i ha incidit en el fet que el decret aprovat en 2019 desenvolupava la Llei d'Institucions Locals d'Euskadi, aprovada en 2016 amb «un ampli consens en el Parlament Basc».

Després d'assegurar que l'aplicació d'aquesta llei referent a la gestió de les llengües «no ha generat cap conflicte als ajuntaments», ja que «respecta els drets lingüístics de la ciutadania en el seu conjunt», el PNB considera que la sentència del Tribunal Superior de Justícia afecta directament a la feina dels ajuntaments en aquests últims anys en matèria de plans lingüístics o contractació.

Normalització

«Garantir els drets lingüístics de tota la població i la normalització de l'eusquera és feina i competència tant dels ajuntaments com de la resta d'institucions basques. Aquesta sentència, al contrari, posa en qüestió la mateixa normalització de l'eusquera», ha censurat.

Per al PNB, la postura del TSJPB es manifesta en contra de prioritzar el basc «sota la premissa que perjudica el castellà» quan, «al contrari, les institucions més pròximes a la ciutadania posen sempre en el centre de la seva acció tant les necessitats com els drets lingüístics de tota la població».

Al seu entendre, les últimes sentències afecten directament els municipis i als àmbits territorials on l'eusquera té major presència i que és «precisament on l'eusquera necessita l'empara de la llei».

«Els ajuntaments compten amb total autonomia en l'àmbit de la planificació lingüística i aquesta sentència actua directament en contra de la capacitat que les institucions locals tenen per a autogestionar-se, ja que actua en contra del nostre autogovern, desbaratant absolutament un ampli consens construït i reeixit durant anys», ha afegit el partit nacionalista.

D'aquesta manera, el PNB reivindica la vigència de la Llei d'Entitats Locals i els seus decrets de Desenvolupament per ser «fonamentals» perquè l'eusquera es converteixi en «llengua de treball a més de llengua de servei». «La llei possibilita la construcció de plans d'actuació adequats a les característiques sociolingüístiques de cada lloc i el treball dut a terme pels Ajuntaments ha estat adequat perquè no ha generat cap problema. Per a avançar en aquesta feina, per tant, els nostres Ajuntaments necessiten una sòlida empara legal», ha afegit.

En aquest context, el PNB ha ressaltat que la societat basca manifesta «la voluntat de continuar avançant en el procés de normalització de l'eusquera» que té com a fonament una legislació aprovada «en el marc d'un gran acord» i no descarten mobilitzacions en defensa dels drets lingüístics i la normalització de l'eusquera.