cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 18°
18°

Cinc de les activistes afectades es querellen contra el policia infiltrat per abusos sexuals, delictes contra la integritat moral i revelació de secrets

209535

Cinc de les activistes afectades han interposat una querella per les conductes de l’agent de la Policia espanyola, DHP, infiltrat als moviments socials de Sant Andreu i Barcelona i al moviment sindical entre el maig de 2020 i l'octubre de 2022. Es tracta del cas destapat el passat dilluns per La Directa. Així, es personen com a acusació particular amb el suport jurídic d'Irídia i la CGT i dirigeixen la querella també contra el superior jeràrquic de l'agent. Així, denuncien l’agent per abusos sexuals continuats, delictes de tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets i impediment de l’exercici de drets cívics.

Les advocades Laia Serra, de la CGT, i Mireia Salazar, Anaïs Franquesa i Sònia Olivella, d’Irídia, actuen com a lletrades d’aquestes cinc dones. No es descarta, però, que s’ampliï la denúncia, en el cas que altres afectades volguessin emprendre també accions legals.

Ambdues associacions consideren que es tracta d’uns fets molt greus, ja que en cap cas és acceptable que un policia encobert utilitzi les relacions sexoafectives amb activistes per a obtenir informació i apuntalar la seva identitat encoberta per a infiltrar-se en el teixit associatiu i sindical. Cal recordar també que la infiltració d'agents només té justificació legal quan es projecta a la investigació d'uns delictes taxats en el marc de la lluita contra el crim organitzat o el terrorisme. Aquest cas quedaria fora d'aquest supòsit, ja que l’objectiu era monitorar els moviments socials i/o desestructurar-los, especialment el moviment llibertari, essent una greu vulneració de drets civils.

Malgrat que la infiltració d'agents està prevista i acotada al camp de la delinqüència organitzada i de la lluita antiterrorista, la realitat és que l'ambigüitat del marc legal exposa la ciutadania i tot el teixit associatiu a ser víctimes potencials d'actuacions d'espionatge estatal arbitràries o abusives. Aquesta debilitat i opacitat del marc legal, en termes de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, no assoleix el llindar de marc legal suficient de cara a les prohibicions de l'Article 3 i 14 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) i de la garantia dels drets reconeguts als articles 8, 10 i 11 CEDH.

Per això, en la querella interposada, denuncien l’agent per quatre tipologies diferents de delictes comesos contra cadascuna de les afectades: cinc delictes d'abusos sexuals continuats, cinc de tortura o subsidiàriament contra la integritat moral, cinc de descobriment i revelació de secrets i, finalment, cinc d'impediment de l’exercici dels drets cívics.

Pel que fa als delictes d’abús sexual continuat, a la querella s’argumenta que les lleis es basen en la idea del consentiment, que en aquest cas es pot considerar viciat (en tant que les afectades mai no haurien consentit si haguessin tengut la informació): «No hi ha consentiment si l'agressor crea unes condicions o s'aprofita d'un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense comptar amb la voluntat de la dona».

A més, cal tenir en compte que el Conveni del Consell d’Europa (Conveni d’Istanbul) de 2011, en vigor per a l’Estat espanyol des del 2014, va obligar els estats membres signataris a definir la violació segons la presència o no de consentiment.

Per acabar, el text de la querella afirma: «En el present cas, la conducta de D.H.P no només transgredeix els límits legals de l’actuació d’infiltració dels cossos policials, sinó que el mateix traspassa límits ètics, atemptant contra el nucli essencial d'aquelles dones i la seva autonomia sexual».

Pel que fa als delictes de tortura i subsidiàriament delictes contra la integritat moral, el Codi Penal recull:«Comet tortura l'autoritat o el funcionari públic que, abusant del seu càrrec, i per obtenir una confessió o informació de qualsevol persona o de castigar-la per qualsevol fet que hagi comès o se sospiti que ha comès, o per qualsevol raó basada en algun tipus de discriminació, la sotmet a condicions o procediments que per la seva naturalesa, durada o altres circumstàncies, li suposin patiments físics o mentals, la supressió o disminució de les facultats de coneixement, discerniment o decisió o que, de qualsevol altra manera, atemptin contra la seva integritat moral».

Així mateix, el Tribunal Suprem ha definit com a tracte degradant «aquell que pot crear en la víctima els sentiments de temor, angoixa i d’inferioritat susceptibles d’humiliar-la, envilir-la i de trencar la seva resistència física o moral». Això està íntimament lligat amb la definició jurídica de la integritat moral, que es basa en el dret de la persona perquè es respecti la seva dignitat i a no ser instrumentalitzada.

En el present cas, les advocades han considerat que «la privació de la condició de persona mitjançant un ús instrumental de les querellants, així com la generació d’un patiment innecessari en elles, són elements que configuren el delicte contra la integritat moral».

Continuant amb el delicte de revelació de secrets, cal incidir en el fet que el Codi Penal preveu un agreujant quan aquest delicte el comet una autoritat o funcionari públic. A més, la Llei de Protecció de Dades reconeix una protecció específica a la informació relativa a la ideologia, l'afiliació sindical, la religió, la sexualitat, les creences o l'origen racial. Aquesta privacitat hauria estat vulnerada sense justificació a través del vincle que DHP va crear amb les afectades.

Per últim, els delictes d’impediment d’exercici de drets cívics suposen una vulneració d’un dels drets fonamentals recollits a la Constitució espanyola: el dret d’associació i reunió. Vulnerar-lo de qualsevol manera suposa un greuge democràtic.

En els darrers anys, el Ministeri de l'Interior ha dut a terme diverses actuacions la legalitat de les quals ha estat qüestionada socialment i ha merescut accions de denúncia legal davant els nostres Tribunals i d’organismes internacionals. Arran d’aquests casos, tant el Govern català com organitzacions de la societat civil com Òmnium varen iniciar accions legals en seu penal i administrativa, tendents a denunciar que el marc legal existent abocava els activistes i el teixit associatiu a ser víctimes potencials de la investigació arbitrària i abusiva de les seves persones, famílies, comunicacions i activitats associatives i polítiques, pràctica que suposava una clara vulneració dels drets fonamentals individuals i col·lectius.

Així, destaquen que, tot i això, la Comissaria General d'Informació depenent de la Direcció General de la Policia, mai no va aclarir quina era la justificació de la infiltració de l'altre agent encobert de la Policia espanyol, IJEG, (identitat real de Marc Hernández Pons) ni quina era la investigació concreta en la qual es va emmarcar la seva infiltració al moviment independentista i als Sindicats d'Habitatge de Barcelona durant 2 anys. Tampoc no s’ha aclarit l’ús concret ni la motivació de l’aplicació de softwares espies, com Pegasus o Candiru.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Llull, fa dervers d'un any
No ase falta disir nada mas.
Valoració:0menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa dervers d'un any
O sea.
Que hay denuncias por abusos cuando se ha sabido que es un infiltrado.
Antes no.
Entiendo.
🤦🏻‍♂️
Valoració:-4menosmas
Per xisca, fa dervers d'un any
I això no és TERRORISME ???
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente