El Ple del Consell General de l’Advocacia Espanyola va aprovar divendres un comunicat en què rebutja per unanimitat «qualsevol possible intervenció de les comunicacions dels advocats i advocades en l’exercici de la seva professió, com a salvaguarda del dret fonamental de defensa».
A més, manifesten la seva preocupació davant la informació apareguda en diversos mitjans de comunicació, «per si la presumpta utilització de mitjans tecnològics pogués haver afectat el dret i el deure del secret professional». Es refereixen, així, al programari espia Pegasus amb què s'ha dut a terme el Catalan Gate.
Espionatge massiu
El laboratori d’investigació canadenc Citizen Lab, responsable de nombroses deteccions, anàlisis i denúncies de casos ocorreguts arreu del món, va confirmar en un informe que els atacs i infeccions es varen dur a terme contra almenys 65 representants electes catalans, líders de la societat civil, activistes, advocats, periodistes, especialistes en tecnologia, i els seus familiars, durant quatre anys consecutius (2017-2020). Aquesta informació ha estat confirmada pel setmanari nord-americà The New Yorker, i per Amnistia Internacional, una ONG internacional que ha demanat a les autoritats de la UE que actuïn per posar fi a l’abús de programari espia a l'Estat espanyol.
Amb aquests atacs, les autoritats espanyoles cercaven conèixer els passos a fer per part de l’independentisme durant i després del referèndum d’independència de Catalunya del 2017, i com reprimir-los. És a dir, obtenir informació sobre com es reorganitzaria l’independentisme català, com evitar-ho, i quins eren els plans dels exiliats a nivell internacional, entre d’altres.
Fins ara, l’Estat espanyol, Polònia i Hongria són els únics estats membres de la UE coneguts que han dut a terme espionatge polític amb el programari espia Pegasus; essent l’Estat espanyol el país que ha perpetrat més atacs confirmats, no només a la Unió Europea, sinó també al món.