Vuit advocats bascs acusats de fer d'enllaç entre ETA i els presos de l'organització són sotmesos a judici a l'Audiència Nacional espanyola.

Acusats de constituir el «front jurídic d'ETA», varen ser detinguts fa 11 anys per ordre de l'avui ministre espanyol de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que en aquell moment era jutge de l'Audiència.

Dues de les acusades han assegurat en les seves declaracions que havien incriminat els seus companys varen ser fetes sota les brutals tortures a què les havia sotmès la Guàrdia Civil.

Naia Zuriarrain oferia el seu testimoniatge escarrufador i després va ser Saioa Agirre qui va relatar com un agent de la Guàrdia Civil la va amenaçar durant el viatge a Madrid dient-li que el mínim que li farien era «tenir-la cinc dies despullada». Un cop a la capital espanyola assegura que li varen pegar per tot el cos, també al cap, la varen despullar i la varen deixar sense roba durant gairebé tot l'interrogatori: «Un Guàrdia Civil se'm va acostar a l'orella i em va preguntar si volia ser mare. Li vaig respondre que sí i em va dir 'Doncs prepara't perquè no ho seràs, comencen els interrogatoris'»

Ha relatat que durant els interrogatoris li varen fer tocaments: «Em feien fer esquats i mentrestant em pessigaven els mugrons, em varen tocar la vagina dos pics. Jo feia flexions i em posaven el fum del seu cigarret a dins de la bossa [que duia al cap] i no podia respirar.»

Un judici «sense sentit»

Des de l'advocacia basca s'ha qualificat de «sense sentit» aquest macrojudici contra l'anomenat «front judicial d'ETA». També partits bascos, com el PNB, Elkarrekin Podem i EHBildu, consideren un anacronisme fer un judici quan fa gairebé 10 anys del final de l'activitat d'ETA.

Grande-Marlaska, condemnat per no investigar tortures

El jutge instructor de la causa, fa 11 anys, va ser l'ara ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, un dels que Pedro Sánchez ha mantingut després de la remodelació del seu govern aquesta setmana.

Set de les deu condemnes a Espanya del Tribunal Europeu de Drets Humans per no haver investigat tortures són contra Fernando Grande-Marlaska.

El govern obstaculitza les investigacions, segons Amnistia

Més enllà dels testimonis d'aquest judici, organitzacions de defensa dels drets humans han documentat durant dècades casos de tortura i altres maltractaments a Espanya dins del context de la lluita 'antiterrorista'.

Amnistia denuncia que l'Estat espanyol no deixa que s'investiguin els delictes de tortura i maltractament: «Quan al País Basc o a Navarra s'han adoptat iniciatives a favor del reconeixement i reparació de les víctimes de tortura i maltractament, el Govern espanyol les ha obstaculitzat, sense proposar mesures alternatives que visibilitzin i avancin en la reparació de les víctimes. D'aquesta manera, Amnistia creu que es contribueix a consolidar la impunitat davant d'aquestes violacions de drets humans a Espanya.»

Amnistia Internacional, el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides i el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa han recollit casos de tortures comeses per membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat en dependències policials.