La Plataforma per la Llengua va presentar el passat desembre una queixa davant la Subdelegació del Govern espanyol perquè el telèfon d'informació de l'Administració General de l'Estat, el 060, no atén en català els ciutadans que ho requereixen. La resposta que ha rebut l'ONG del català per part del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública és que preval la llengua oficial de l'Estat a l'hora d'atendre la ciutadania en aquest telèfon. Assegura que ja es facilita l'atenció en un formulari en llengua catalana a través del web, i és així com se seguirà desenvolupant l'atenció en aquesta llengua.

El ministeri ho justifica perquè «no és una oficina d'atenció al ciutadà, sinó un canal d'atenció telefònica sincrònic», cosa que «es gestiona a temps real i s'implementa i s'organitza des de fora de la comunitat autònoma de Catalunya». A les oficines d'atenció presencial sí que es garanteix l'atenció en totes les llengües oficials a cada territori, segons diu la resposta de l'Administració estatal.

En canvi, el telèfon 060 sí que ofereix de primer l'opció de ser atès en català, però, si s'escull fer la consulta en aquesta llengua, la trucada es talla i no s'arriba a parlar amb ningú. Per contra, si es marca l'opció de castellà, la trucada és redirigida a un operador. Aquesta situació és una vulneració de l'article 15 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que estableix en el seu punt primer que «els interessats que es dirigeixin als òrgans de l'Administració General de l'Estat amb seu en el territori d'una comunitat autònoma podran utilitzar també la llengua que sigui cooficial en aquesta».

Una queixa que només es permet fer en castellà

D'altra banda, la Plataforma per la Llengua lamenta que el Ministeri de Política Territorial obligués l'entitat a fer la pregunta només en castellà. Després d'haver-la tramès inicialment en català, el ministeri va requerir en una carta que la consulta calia fer-la, només, en llengua castellana. Això suposa un fet curiós, tenint en compte que ve d'un departament creat per, suposadament, fer bandera d'una pluralitat de l'Estat espanyol que novament les institucions centrals minimitzen a favor de la uniformitat lingüística.