L'advocat Andreu Van den Eynde, que defensa el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras empresonat i el conseller d'Exteriors Raül Romeva empresonat, ha iniciat aquest dimarts la fase d'informes de les defenses en el judici del 'procés' en el Tribunal Suprem lamentat que la causa «generarà un Codi Penal aplicable a la dissidència política» i carregant especialment contra els investigadors de la Guàrdia Civil en la causa instruïda a Barcelona per l'organització del referèndum de l'1-O, als quals acusa de fer una «causa general» contra l'independentisme.

Van den Eynde ha esgotat les dues hores d'intervenció que el tribunal li ha concedit i ha començat el seu al·legat referint-se a Junqueras i Romeva com a «companys de viatge inseparables ara en el judicial, no fa molt en la política i tota una vida en l'èpic i el moral».

El lletrat ha argumentat que en aquesta causa «hi ha hagut molt renou de l'altre costat» de la Sala, en referència a la bancada en la qual se sentin els representants de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació particular en representació de VOX. «Hi ha hagut estridències, exageracions, alguna mentida, i ha faltat a vegades a la melodia dels fets», ha afegit.

Sentència que resolgui el conflicte
Així, ha conclòs que els fets jutjats responen a una «desobediència de tota la vida», instant al tribunal a no malgastar l'oportunitat de dictar una sentència que resolgui el conflicte perquè és el valor honest de l'Administració de Justícia. Així mateix, ha subratllat que cal «retornar la pilota a la política».

En la seva opinió, la resolució del Tribunal Suprem definirà el model d'Estat present a Espanya i descriurà com reacciona davant la protesta o fins i tot a la desobediència: «Aquí és on es veu com funciona una democràcia i un Estat autoritari», ha emfatitzat.

Es tracta en general, segons el parer de Van den Eynde, d'un cas que «generarà un Codi Penal aplicable a la dissidència política», com explicar «quina resposta penal es donarà a un tuit que tendrà l'influx de regenerar una insurrecció popular, una entrevista a un periòdic en la qual una persona fa una invocació amb major o menor fortuna», ha afegit.