algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
14°

Rosell aposta per afrontar amb diàleg la qüestió catalana

Demana a ambdues parts que s'esforcin per dialogar «sense eslògans ni paraules buides»

El president de la CEOE, Joan Rosell, a la imatge. | Europa Press

El president de la CEOE, Joan Rosell, ha advocat per afrontar amb diàleg i «sense eslògans ni paraules buides» el tema identitari català que, segons ha recordat, «ve de molt lluny», i ha apel·lat a les parts a cercar la influència recíproca per intentar resoldre-ho.

Així ho ha assenyalat durant la seva intervenció als Berenars Informatius d'Europa Press, on ha assegurat que a Catalunya «no hi ha cap fractura social, sinó divisió d'opinions».

Rosell, que abans de liderar la CEOE va presidir la patronal catalana Foment del Treball, ha assenyalat que en revisar documents de fa un segle aquest problema ja estava latent. Així, ha recordat que el 1898 una representació dels empresaris catalans es va entrevistar amb la Reina María Cristina, a la qual li van plantejar «coses similars» a les que s'estan tractant a l'actualitat.

Després de constatar que a Madrid «no s'entén el que passa allà», ha advocat per que en primer lloc tots facin un esforç per explicar-se bé, «sense eslògans ni paraules buides».

«Solien referir-se als catalans com pesseters, però és un temá més de sensibilitat, de cor, i això no s'entén», ha lamentat Rosell, per afegir que els membres «de l'estructura de l'Estat» no solen anar a Catalunya, i que els polítics «solament passen allà unes hores, agafen l'AVE i es tornen», per la qual cosa els ha demanat que passin més temps a aquest territori.  «Ja que aquest tema no s'ha sabut resoldre als últims segles, intentem afrontar-ho ara», ha afirmat.

Finalment, ha revelat que un amic li va regalar recentment un llibre narrant la biografia del president Macià, excoronel de l'Exèrcit espanyol que va acabar sent independentista, el qual es va llegir en unes hores. «Traduïm-ho i vegem els arguments», ha instat. 

«M'agradaria que els catalans es poguessin posar en la perspectiva d'aquí i viceversa. Cal buscar l'osmosi» ha conclòs.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per MIQUEL, fa mes de 7 anys

A TU, el k'et lassa es k'ets un CENTRALISTA d merda, anormal

Valoració:0menosmas
Per M, fa mes de 7 anys

En Rosell és el "poli malo"que amb totes les animalades que amolla per la seva boca, realitza la funció de fer bons a Rajoy i als seus ministres? Sobre totba la de treball.
Però aquesta mascarada, ens costa molts milers de miil.lions anuals de doblers públics.

Valoració:3menosmas
Per El Somatén, fa mes de 7 anys

Tot just el 18% dels catalans pensen que Catalunya aconseguirà la independència d'Espanya, mentre que el 44,3% creu que s'acabarà tancant algun tipus d'acord amb l'Estat que doti la regió de més autogovern, segons un sondeig del El Periódico de Catalunya.

El diari assenyala que la confiança en la consecució de l'Estat català ha retrocedit gairebé quatre punts des de les eleccions "plebiscitàries" del 27-S del 2015.

Segons el baròmetre realitzat pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a El Periódico, el 27,6% creu que l'ultimàtum sobiranista s'abandonarà per falta de suports socials, fet que suposa cinc punts més que al setembre de l'any passat.

Valoració:-4menosmas
Per Vicens Pardal i Moratinos, fa mes de 7 anys

Ahir es va conèixer la sentència de la Sala Tercera que confirma la sanció de tres anys de suspensió que el Consell General del Poder Judicial va imposar el magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, Santiago Vidal.

El motiu és una falta molt greu consistent en la ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials (article 417.14 de la Llei orgànica del poder judicial). La sentència desestima el recurs contenciós-administratiu interposat pel jutge i en què sol•licitava que es declarés nul•la la sanció per no ser ajustada a dret.

Els fets provats recullen que el magistrat va intervenir en companyia d'altres en la redacció d'una anomenada "Constitució catalana" amb la finalitat -política, que no científica- de posar-la a disposició, o exposar-la com a model, dels que, des de diverses institucions públiques o privades, havien promogut tant la celebració d'una consulta popular (l'anomenat "dret a decidir"), com la independència de Catalunya.

El que no ens expliquem com és senador, si ha hagut de jurar o prometre complir la Constitució

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente