Francisco Camps es lliura de moment de declarar pel cas Nóos

L'expresident de la Generalitat havia de testificar per escrit, però la policia no el pogué localitzar ni a casa seva ni per telèfon. Ningú no contestà, tot i que l'exdirigent valencià manifesta que passà els dos dies a l'habitatge

Imatge d'arxiu de l'expresident de la Generalitat, Francisco Camps | Foto: Reuters

Agències/dBValència19/11/13 0:00

La Policia Judicial es personà diverses vegades aquest passat cap de setmana al domicili de l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i va intentar comunicar-se via telefònica amb ell, segons consta en diversos dels seus oficis. Malgrat això, l'exalt càrrec assegura que ha passat els dos dies a casa seva «fent vida normal» sense que ningú hagi acudit a citar-lo.

Segons han assenyalat fonts judicials, el Jutjat d'Instrucció 3 de Palma, encarregat d'instruir el cas Nóos i que havia citat Camps per aquest diumenge a fi que declarés per escrit, va acudir al seu habitatge per a notificar-li aquesta decisió, i no la la seu del Consell Jurídic Consultiu, adreça que va posar com a domicili a efecte de notificacions.

Tal com han indicat les mateixes fonts, consten diligències escrites que la Policia va acudir diverses vegades a la seva casa així com l'hora de la cridada telefònica que es va fer al seu domicili, al número que ell havia proporcionat al Jutjat.

No obstant això, el Jutjat posposà finalment la declaració de Camps com testimoni i per escrit després que entre aquest dissabte i diumenge no pogués posar-se en contacte amb ell, encara que el tornarà a citar. En concret, estava previst que l'expresident contestés aquest diumenge per escrit i en presència de la secretària judicial a les preguntes redactades pel jutge José Castro, les acusacions i les parts en el cas Nóos, en qualitat de testimoni.

Camps es va acollir d'aquesta manera a l'article 412.4 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que disposa que qui hagués ocupat càrrecs com el de president d'una comunitat autònoma «estaran exempts de concórrer a la crida del jutge», però no de declarar, podent informar per escrit sobre els fets dels quals n'haguessin tingut coneixement pel seu càrrec.