Enmig d'un clima de tensió continguda entre els dos candidats a la presidència del Govern, es desenvolupà ahir el cinquè cara a cara de la democràcia, que enfrontà el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba i el popular Mariano Rajoy. Un i altre oferiren els seus missatges estructurats en els tres grans blocs pautats: economia i ocupació; polítiques socials; i democràcia i política exterior. Ambdós líders iniciaren les seves exposicions amb un record per al soldat mort a l'Afganistan Joaquín Moya. Tot seguit, entraren en matèria econòmica.

El primer a obrir foc fou Rajoy, qui afirmà que, si arriba al poder, frenarà la caiguda de l'economia estatal, assegurarà l'ocupació i garantirà "de veritat" les pensions, la sanitat i l'educació.Segons el seu parer, s'ha arribat a una situació de crisi "insostenible", amb cinc milions d'aturats i amb un ampli deute, que ha obligat el Govern del PSOE a avançar els comicis perquè no ha estat capaç de redreçar les coses. En aquest sentit, subratllà la "desconfiança" que suscita l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero "dins i fora" d'Espanya.

Per part seva, Rubalcaba entrà en escena defensant les mesures per fomentar el creixement econòmic que, segons el seu parer, necessita l'Estat. Rubalcaba assegurà que reclamarà a la UE que retardi dos anys els plans d'ajustament fiscal, de 2013 a 2015, per evitar que l'austeritat en la despesa pública continuï frenant el creixement. En segon lloc afirmà que demanarà al Banc Central Europeu que abaixi més els tipus d'interès.
A continuació advocà per reclamar al Banc Europeu d'Inversions un pla d'inversions per import de 70.000 milions d'euros per impulsar l'activitat a tot Europa i, especialment, per donar suport a les pime. Finalment, assegurà que transformarà l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) en un de financer per donar crèdit a les empreses i als autònoms.

En matèria estrictament d'ocupació, Rubalcaba asseverà que, si venç, durant els anys 2012 i 2013 l'Estat pagarà la Seguretat Social a les empreses de menys de 50 treballadors que creïn nous llocs de feina. El socialista explicà que la subvenció serà del 100% el primer any, del 75% el segon i del 50 i del 25% el tercer i quart any. Una solució que serà possible finançar, afirmà, gràcies a la creació d'un nou impost sobre les grans fortunes que substitueixi l'actual impost de patrimoni i amb una taxa als bancs. A aquest propòsit, Rajoy hi respongué incrèdul i acusà Rubalcaba de ser un "mestre a dir una cosa i fer la contrària". Així mateix, Rajoy aclarí que no revisarà l'assegurança de desocupació, tal com li exigí Rubalcaba que deixàs clar. A més, Rajoy proposà "fixar responsabilitats" per a aquells gestors públics que prenguin decisions de despesa sense tenir un coixí pressupostari i reiterà la seva intenció de fixar un sostre de despesa i d'endeutament per a les administracions.

Polítiques socials
Pel que fa a les polítiques socials, Rubalcaba garantí que el seu objectiu és "preservar, mantenir i millorar" la sanitat pública i alertà sobre els concerts amb hospitals privats que estan subscrivint moltes de les comunitats del PP. Una tesi que negà Rajoy, qui esgrimí retallades pressupostàries del Govern socialista i subratllà que la reactivació de l'economia i la creació d'ocupació serviran per finançar els serveis públics. Rajoy destacà també el seu compromís a no congelar les pensions com, segons apuntà, ha fet el Govern de Zapatero. El líder del PP posà èmfasi en la recuperació de la Llei de qualitat de l'ensenyament que el Govern de José María Aznar aprovà i que derogà l'Executiu socialista.

D'altra part, Rubalcaba demanà a Rajoy que "tranquil·litzi les parelles homosexuals" i els digui que retirarà el recurs del seu partit contra la llei del matrimoni homosexual. Per part seva, el candidat del PP deixà clar que no ho farà: "Jo no parl d'aquest tema en el meu programa. En el seu moment es presentà un recurs al Tribunal Constitucional, veurem el que ens en diu". L'única coincidència entre els dos candidats es veié en matèria antiterrorista. Ambdós van comprometre's a col·laborar de manera "lleial" i amb "unitat" pel que fa a la lluita contra l'organització armada ETA, després que el líder socialista indicàs que és un assumpte que "està encarrilat".