La ministra de Defensa, Carme Chacón, renuncià a la cursa per encapçalar la candidatura socialista a la presidència de l'Executiu pel risc de "divisió interna" en el PSOE, "el dany que podia causar" a l'autoritat de Zapatero i "a favor de l'estabilitat" del Govern.
Chacón va comparèixer en roda de premsa a la madrilenya seu de Ferraz de manera inesperada, ja que avisà amb només mitja hora d'anticipació. Aquesta decisió la prengué en "les darreres hores" perquè, segons explicà, dimarts anà a Moncloa a traslladar al president del Govern i secretari general, José Luis Rodríguez Zapatero, "la seva visió" de com havien de ser unes primàries, i llavors encara pretenia ser candidata.
"Tanmateix, en les darreres hores s'han multiplicat les veus dins el partit que no volien primàries", va dir. Per això decidí de manera "individual, autònoma i personal fer una passa enrere perquè el PSOE en faci una endavant" i evitar així que es trenqui "la unitat del partit", que es posi "en dubte l'autoritat de Zapatero i per no danyar ni la imatge col·lectiva del PSOE com a projecte ni l'estabilitat de l'Executiu".
Segons afirmà, la voluntat de Zapatero d'exhaurir la legislatura com a president del Govern i com a secretari general "és l'encertada". "N'hi ha que pensen que el futur es conquereix amb força, però també es fa amb generositat", afegí Chacón, qui es posà a disposició de Zapatero i del nou candidat, sigui qui sigui i sense cap tipus de condicionants, a favor de la unitat del partit i perquè l'organització faci "una reflexió seriosa". En aquest sentit, deixà clar que "continua creient" en el projecte socialista i que "continuarà treballant-hi". Quan se li demanà si renuncia també a optar a la secretaria general del PSOE en el futur congrés federal -previst inicialment per a 2012-, Chacón es limità a subratllar que ahir només traslladava la seva decisió sobre les primàries, "aquesta decisió i no una altra ".
Procés de primàries
D'acord amb la seva anàlisi dels esdeveniments, des que Zapatero va anunciar el 2 d'abril que renunciava a presentar-se a un tercer mandat, ja hi va haver en el PSOE qui "es va mobilitzar en contra de les primàries", al·legant que es podia generar divisió i que era urgent tenir un candidat únic. Aquests moviments han "empitjorat en els últims dies", després de la "severa derrota en les autonòmiques i municipals" i que, segons el seu parer, "amenaçaven la unitat del partit".
Chacón va comparèixer davant la premsa molt seriosa i visiblement emocionada, en presència del secretari d'Organització del PSOE, Marcel·lí Iglesias. Segons revelà, ja tenia presa la decisió de presentar-se a unes primàries des de febrer, dos mesos abans que Zapatero anunciàs públicament que no pensava aspirar a un tercer mandat. La seva idea, assegurà, era "encapçalar un projecte que recuperàs els signes d'identitat de la socialdemocràcia i aplicàs els valors d'igualtat i justícia". Volia, a més, "reafirmar l'autonomia política davant els poders econòmics i recuperar la dignitat i el prestigi de la política, tal com els han reclamat milers de ciutadans".
Rubalcaba, possible candidat
Sigui com vulgui, ara que Chacón ha renunciat a les primàries, l'actual vicepresident del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, es perfila com a possible candidat únic. En tot cas, Rubalcaba es negà ahir a fer declaracions. "Em deveu haver sentit a parlar molt poc en públic d'això i avui no trencaré la meva norma", afirmà el també Ministre de l'Interior. Ara bé, l'expresident de la Junta d'Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra apuntà ahir que Rubalcaba "acceptarà ser el candidat del PSOE per a les pròximes eleccions generals", si té la "garantia que serà elegit també secretari general del partit abans o immediatament després dels comicis". "En cas contrari", Rubalcaba "no s'hi presentaria", explicà, en una tertúlia a RNE.
En tot cas, nombrosos dirigents socialistes valoraren positivament la renúncia de Chacón. El secretari general i el president del PSOE de Castella-la Manxa, José María Barreda i José Bono, respectivament, apuntaren que "ho ha fet en benefici" del partit. El president de la Junta i secretari general del PSOE-A, José Antonio Griñán, agraí el gest "encomiable" de la ministra de Defensa i digué que ella "sí que ha entès molt bé el missatge de les urnes". De la mateixa manera, la ministra de Sanitat, Leire Pajín, lloà la "generositat immensa" de Chacón, que permetrà "unir forces al voltant del candidat que s'hi presenti". El PSM de Madrid demanà a través d'un comunicat "tranquil·litat" i apostà per les primàries.
Així mateix, les reaccions se succeïren al ciberespai. A Twitter, fou el tema més comentat i, mitja hora després de l'anunci de la ministra, la xarxa social s'omplí de missatges. "Quin exemple!" i "amb força!" foren els comentaris de la secretària d'Estat d'Igualtat, Bibiana Aído. El PSC també es deixà sentir a Twitter: "Carme Chacón té tot el nostre suport", afirmà el seu partit.
El PSIB ho troba "la millor solució"
La secretària d'Organització del PSIB-PSOE, Rosamaría Alberdi, considerà que la decisió de la ministra de Defensa, Carme Chacón, de no presentar-se a les primàries és la "millor solució", ja que la prioritat del partit és ara "unir-se i sumar esforços i no elegir candidats". Alberdi estimà "absolutament respectable" la decisió personal de Chacón perquè, segons indicà, està "totalment d'acord" amb els arguments que ha esgrimit per no concórrer a l'elecció, després que la ministra consideràs que estava "en risc" tant l'"autoritat" de Zapatero com l'estabilitat del mateix Executiu. No obstant això, asseverà que preferiria que Alfredo Pérez Rubalcaba i Chacón estiguessin junts en una mateixa candidatura, atès que "aporten diferents coses i una visió diferent".
Així, va indicar que Carme Chacón aporta la seva experiència de gestió en un ministeri "difícil" com el de Defensa, mentre que Rubalcaba té un "gran criteri" al capdavant del d'Interior. "Chacón ha fet una passa enrere perquè tots puguem fer-ne una endavant", va recalcar Rosamaría Alberdi, qui va explicar que en l'àmbit del PSIB de les Balears "es farà el mateix" que amb els socialistes de Palma, que organitzaran un congrés extraordinari abans de final d'any per "repensar" i establir un canvi "profund" de les seves idees.
