cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 18°
19°

El català ja es parla al Senat

La Cambra estrena les llengües cooficials, amb el rebuig del PP. Rajoy diu que “no són coses de cap país normal” i defensa el castellà perquè el coneix tothom

55162
El Senat estrenà ahir el nou sistema de traducció simultànea. | Manuel H. de Le

El Senat acollí dimarts el primer ple de l'any, una sessió en la qual, a més, es començaren a utilitzar per primera vegada totes les llengües cooficials de l'Estat, encara que només durant el debat de mocions i mocions conseqüència d'interpel·lació i mai en el control del Govern ni en el debat d'iniciatives legislatives. La jornada no va estar exempta de crítiques i foren especialment dures les que procedien del PP. El líder popular, Mariano Rajoy, es mostrà contrari a l'ús dels idiomes diferents del castellà en el ple de la Cambra Alta i assegurà que allò que li importen a ell són "els problemes reals". "No he vist cap demanda enlloc perquè aquí haguem de treballar mitjançant la traducció simultània: això no passa en cap país normal", va dir.

Així s'expressà en una roda de premsa al Senat abans de presidir la reunió del Grup Popular, en la qual Rajoy defensà també que "les llengües són per entendre'ns i, per això, els senadors haurien d'usar el castellà en els debats, si és la llengua que tots coneixen". A més, recordà que els mateixos que durant el ple recorren a l'ús del català, gallec o basc, als passadissos de la Cambra parlen amb els seus companys en castellà, i "no amb traducció simultània". "M'agradaria que això, que és el més normal al carrer, també ho fos a la Cambra", desitjà.
Per part seva, el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, defensà que el manteniment de l'"esperit" del Senat com a cambra de representació territorial és "un valor superior" al cost dels serveis de traducció i interpretació. Hi afegí que "hi ha valors que són alguna cosa més que un cost".

Segons la seva experiència com a secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Caamaño explicà que aquests serveis es duen a terme en col·laboració amb les comunitats autònomes, que "al seu torn aporten els seus propis serveis de traducció". El titular de Justícia manifestà que el reconeixement de la diversitat territorial que estableix la Constitució és un valor que "ens fa més forts com a societat" i que és necessari potenciar dins el marc legislatiu. "És bo per a tothom", sentencià.

Pendent d'estrenar-se

El senador mallorquí del PSM-EN, Pere Sampol, no es va poder estrenar parlant en català a la Cambra Alta, atès que no va intervenir en el marc de cap moció, l'escenari necessari per a lús d'alguna de les llengües cooficials.
La Plataforma per la Llengua lamentà la "ignorància" i "mala fe" del president del PP, per manifestar el seu rebuig a l'ús de les llengües cooficials al Senat. "No només són un despropòsit, sinó que denoten una absoluta igorancia, falta de sensibilitat i respecte democràtic envers la realitat lingüística" de l'Estat, assegurà l'associació, sobre les paraules de Rajoy, en un comunicat en què, a més, assenyalà que el català és l'idioma europeu més desprotegit legalment de la UE en relació amb el nombre de parlants que té.

Independència

Entre els temes tractats a la jornada a la Cambra Alta, hi destacà la independència del sud del Sudan. La ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, afirmà que l'Estat és favorable a reconèixer aquest territori com a estat independent si els resultats del referèndum recent ho avalen i es resolen els litigis pendents amb el nord.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 13
Siguiente
Per Marià, fa mes de 13 anys

Bernadet: t'has begut els arguments del PP amb això de "inoportuna, cara i prescindible". Pentura tens raó amb la qüestió de inoportuna, perquè fa estona que s'hauria d'haver fet amb tota normalitat, per respecte a la diversitat dins l'estat espanyol. L'argument econòmic és baix i de cara a la galería; i prescindible, pels centralistes són prescindibles tots els idiomes que no siguin el castellà, no sols al Senat, sino fins i tot a Mallorca i a qualsevol indret de la península. Amb aquest criteri de prescindibilitat poden matar el elefants i milions de coses que serían prescindibles. Convedria t'adonassis que quan parles contra un nacionalisme ho fas des d'un altre nacionalisme. Jo no sent cap odi al castellà, ni a cap llengua, crec que totes son igualment respetables com un patrimoni de la humanitat que cal conservar. Les llengües és converteixen en elements de confrontació quan una és vol impossa a les altres, com ha succeït aquí, a Sudamèrica, al Sahara, a Filipines... Hi ha dues coses fonamentals per detruir un poble: robar-liu la història i la llengua. Fa segles que intenten assimilar-nos i molts de mallorquins ja pateixen la síndrome d'Estocolm. Com deia Tàcit: "L'esclau acaba parlant la llengua de l'amo". Bernadet el teu nom me recorda els herois de les rondalles i procura ser qui ets, un mallorquí de soca a rel.

Valoració:4menosmas
Per no sé, fa mes de 13 anys

forastera-bernadet---veig que ja t´han contestat i molt bé per cert. Em sap greu que et molesti tan que en el senat,es parli totes les llengües espanyoles.Ja era hora.

Valoració:1menosmas
Per 1950, fa mes de 13 anys

@bernadet,,,,perquè tenen de tenir odi els castellans cap a les altres llengües de l´estat? amb el que dius dones la raó en els que diuen que Espanya es intolerant vers el que no siguin ells i la seva llengüa.Dius que el que es parli altres llengües en el senat no aporta res. Reconeixer la pluritad d´Espanya, que les persones que les parlen es sentin representades,i valorades com els de la resta, o es que no hi tenen dret?

Valoració:7menosmas
Per bernadet, fa mes de 13 anys

Joan, si és així com dius, la llei em segueix semblant injusta. Crec que no s'hauria de multar ningú per rotular, ni en castellà ni en català. Jo també m'empreny quan passeig per S'Arenal i només veig pissarres en alemany i anglès a molts de locals, i no em passa pel cap que els hagin de sancionar. Simplement, no hi entr i prou.
Però tornant al tema que ens ocupa, el del Senat, la comèdia dels traductors és senzillament una inoportuna, cara i prescindible bajanada. És una manera de dir "no m'importa el que em diguis, sinó la llengua en què m'ho diguis". És convertir un mitjà en una finalitat. I és la causa de l'odi que a Espanya senten envers de les altres llengües espanyoles que no siguin el castellà. Perquè el separatisme s'ha ensenyorit de l'idioma com a instrument de confrontació.
L'espectacle dels micròfons al Senat no aporta res de positiu a cap llengua regional d'Espanya. Només serveix per fer la bona al nacionalisme antiespanyol. I siguem sincers: fora del nostre petit redol, no cal dir a on et pots enfonyar la llengua catalana, la gallega o la basca. Per més que "ses senyories" s'inflin com calàpets quan se'n van a la "capital de l'estat opressor" (on viuen fantàsticament, per cert) a convertir allò en un galimaties que no treu cap a res.

Valoració:-8menosmas
Per forastera, fa mes de 13 anys

Gràcies Marià, i d'acord que és una discusió bizantina i que es necessita un estudi rigurós i no una afirmació a cop d'ull.
Quant a les traduccions simultànias al senat, severitat és que no tinc cap opinió objectiva. N'hi ha que els molesta que la traducció és faci al castellà, però veig un problema gros si s'han de cercar interpretes que dominen al manco dos idiomes cooficials a més del castellà.Se m'ocorre que posin a la pajin- que sap euskera, català i enten el gallec-i així se guanyarà el sou.Bé,esperem que amb tanta traducció no passe que "donde dije digo, digo diego"

Valoració:-3menosmas
Per Marià, fa mes de 13 anys

Forastera: enhorabona per haver après a escriure en català; és tot un detall i un signe de respecte que s'agraieix. La discusió amb "no sé", me pareix biçantina; dir qui és més cult necessitaria un estudi molt rigurós que no està fet.
La qüestió important és analitzar críticament el fet de les traduccions al Senat. Baix el meu punt de vista s'hauria de prende amb absulta normalitat si a l'estat espanyol hi ha diferents llengües, i se'l volen "valorar, respectar i protegir" com diu la Cosntitució. Els arguments del gasto són realment deplorables i demagògics, encara que les usen perquè saben que tenen acollida dins tanta gent que pensa que l'unica llengua respectable és el castellà i dona vots.

Valoració:-1menosmas
Per Joan, fa mes de 13 anys

bernadet, a Catalunya no multen a comerciants perquè tenguin els rètols en llengua castellana, això es una altra manipulacio de la realitat, com fan amb tants altres temes sempre referents a la llengua catalana, amb l'únic fí d'atiar l'odi continu contra aquesta llengua. La realitat es ben diferent, bernadet; la realitat es que les multes a comerços, es produeixen a tot el món, quant aquest comerç es salta la llei (llei que torn a repetir està legislada a tots els països del món); si ens centram a Espanya, aquesta llei diu que tots els comerços han d'estar rotulats com a mínim en llengua castellana (evidentment a les comunitats autonomes on nomes tenen una llengua, que es la castellana, tots els comerços rotulen com a minim amb aquesta; tots; el problema vé a les Comunitats Autonomes o Nacions (digue-li com vulguis), on n'hi ha dues de llengues, una que es la pròpia, i l'altre que es la de l'Estat on administrativament estan incloses aquestes Comunitats Autonomes o Nacions (Catalunya, Illes Balears, Euskadi, Galicia...); i aleshores que es que passa en aquest casos?, el que passa es que enlloc d'una llengua, se'n legislen dues, tot i que Espanya no hi estigui d'acord, i només en vulgui legislar una (la castellana). La legislacio en aquest cas, i despres de molts anys de lluita, ha aconseguit equiparar les dues llengues (fins fa pocs anys, només legislava la castellana), i consquentment les multes es produeixen quant una persona fìsica o bé una societat, denuncia a un comerç; però atenció que aqui vé la part en que tant la premsa espanyola i espanyolista, com les forces politiques contraries a la diversitat linguistica d'Espanya (es a dir, contraries a l'Espanya real, que es la de la diversitat, i no a l'Espanya que ells volen continuar aplicant), manipulen la realitat i consequentment menteixen, ja que bernadet, la Generalitat de Catalunya ha multat comerços que s'han saltat la llei i que no han rotular al menys en català, però a la vegada, i es el que no diuen aquests partits politics, i aquesta premsa espanyolista, a multat també a comerços per no rotular al manco en llengua castellana. Ja saps alló de que una veritat a mitjes es la pitjor mentida que es pugui contar, i aquest n'es un cas ben palpable, ja que si les multes per no rotular al manco en llengua catalana, son dolentes i s'han de demonitzar, aleshores evidentment igual de dolentes i demonitzables son les multes que s'apliquen per no rotular al manco en llengua castellana.
La meva opinió personal es que tota aquesta polemica, no es de pais normal, perquè el que hauria de ser nomal, tant aqui com a Catalunya, es que les dues llengues convivissin en pau i harmonia, i això seria així si al llarg de la història, no hagués existit mai cap mena de persecució contra la llengua catalana, cosa que a dia d'avui faria que no representàs cap fet extraordinari ni estrany, que un senador català, s'expresàs en català al senat, o allà on fos.
Si vols, llegeix la següent informació:
L'Agència Catalana de Consum (ACC), depèn de la Generalitat, va imposar l'any passat 94 sancions a comerços per no etiquetar en castellà, d'un total de 205 actes obertes. En el mateix període, l'Administració va obrir expedient sancionador a 152 empreses per vulnerar la política lingüística catalana, amb un import de 148.100 euros, segons les últimes dades oficials, segons informa El País.
"La regulació, en el cas de l'etiquetatge, és favorable al castellà. Hi ha prop de 120 lleis estatals que obliguen a etiquetar en espanyol", aclareix Jordi Anguera, director general de l'ACC. Les normes són clares, llevat d'excepcions, s'obliga a marcar els productes en espanyol, com en la Llei General de Consumidors i Usuaris, actualitzada 2007: "Les indicacions obligatòries de l'etiquetatge (...) han de figurar, almenys, en castellà, llengua espanyola oficial de l'Estat ".
La Generalitat no especifica quina quantitat va rebre per les 94 multes que va posar l'any passat, ja que aquestes infraccions es classifiquen com a deficiències d'informació, al contrari del que passa amb la protecció del català, que té capítol propi. Ambdues sancions són tipificades com a lleus, de manera que mai passen dels 3.000 euros. "Les multes idiomàtiques no són homologables. En el català mirem tots els aspectes a protegir, en el castellà, només tenim problemes amb l'etiquetatge", especifica Anguera. En la resta d'aspectes relacionats amb el consum, assegura, no han hagut sancionar perquè "sempre està disponible en castellà".
Aquestes sancions no són publicitades, encara que l'any passat es va fer una excepció: Ikea no tenia etiquetats els seus productes en castellà-tampoc en català-i la hi va multar. També és habitual trobar-se amb problemes en aliments d'altres països, només etiquetats en la llengua d'origen. L'auge d'aquests productes, assevera Anguera, fa que en el que portem de 2010 la xifra de multes ja sigui similar a la de l'any anterior.
http://societat.e-noticies.cat/la-generalitat-tambe-imposa-multes-linguistiques-pel-castella-46038.html

Valoració:7menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 13 anys

Corrector.
Adonar-se: ajustar-se, adaptar-se. Tal vegada volia dir: apercebre-se.
Per ende: per això.
"Meseta": misseta. Missa deriva del llatí "mensa", una petita missa serà misseta.

Valoració:1menosmas
Per 1950, fa mes de 13 anys

@forastera,,,,les paraules "molt" i " gairebé" em sembla que no en tenen gaires de matisos,en canvi l´estadística sí.

Valoració:2menosmas
Per forastera, fa mes de 13 anys

no sé, no sé, no es que hagis d'explicar les coses fil per randa, és que entre "molts i molts" i "gairebé cap" hi ha un munt de matisos, les matemàtiques i l'estadística són ciències exactes,entesos?.I no cal que t'allargis ni que t'expliquis,que ja ho dius, que no saps.
Au, bona tarda

Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 13
Siguiente