El Senat acollí dimarts el primer ple de l'any, una sessió en la qual, a més, es començaren a utilitzar per primera vegada totes les llengües cooficials de l'Estat, encara que només durant el debat de mocions i mocions conseqüència d'interpel·lació i mai en el control del Govern ni en el debat d'iniciatives legislatives. La jornada no va estar exempta de crítiques i foren especialment dures les que procedien del PP. El líder popular, Mariano Rajoy, es mostrà contrari a l'ús dels idiomes diferents del castellà en el ple de la Cambra Alta i assegurà que allò que li importen a ell són "els problemes reals". "No he vist cap demanda enlloc perquè aquí haguem de treballar mitjançant la traducció simultània: això no passa en cap país normal", va dir.
Així s'expressà en una roda de premsa al Senat abans de presidir la reunió del Grup Popular, en la qual Rajoy defensà també que "les llengües són per entendre'ns i, per això, els senadors haurien d'usar el castellà en els debats, si és la llengua que tots coneixen". A més, recordà que els mateixos que durant el ple recorren a l'ús del català, gallec o basc, als passadissos de la Cambra parlen amb els seus companys en castellà, i "no amb traducció simultània". "M'agradaria que això, que és el més normal al carrer, també ho fos a la Cambra", desitjà.
Per part seva, el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, defensà que el manteniment de l'"esperit" del Senat com a cambra de representació territorial és "un valor superior" al cost dels serveis de traducció i interpretació. Hi afegí que "hi ha valors que són alguna cosa més que un cost".
Segons la seva experiència com a secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Caamaño explicà que aquests serveis es duen a terme en col·laboració amb les comunitats autònomes, que "al seu torn aporten els seus propis serveis de traducció". El titular de Justícia manifestà que el reconeixement de la diversitat territorial que estableix la Constitució és un valor que "ens fa més forts com a societat" i que és necessari potenciar dins el marc legislatiu. "És bo per a tothom", sentencià.
Pendent d'estrenar-se
El senador mallorquí del PSM-EN, Pere Sampol, no es va poder estrenar parlant en català a la Cambra Alta, atès que no va intervenir en el marc de cap moció, l'escenari necessari per a lús d'alguna de les llengües cooficials.
La Plataforma per la Llengua lamentà la "ignorància" i "mala fe" del president del PP, per manifestar el seu rebuig a l'ús de les llengües cooficials al Senat. "No només són un despropòsit, sinó que denoten una absoluta igorancia, falta de sensibilitat i respecte democràtic envers la realitat lingüística" de l'Estat, assegurà l'associació, sobre les paraules de Rajoy, en un comunicat en què, a més, assenyalà que el català és l'idioma europeu més desprotegit legalment de la UE en relació amb el nombre de parlants que té.
Independència
Entre els temes tractats a la jornada a la Cambra Alta, hi destacà la independència del sud del Sudan. La ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, afirmà que l'Estat és favorable a reconèixer aquest territori com a estat independent si els resultats del referèndum recent ho avalen i es resolen els litigis pendents amb el nord.
Bernadet: t'has begut els arguments del PP amb això de "inoportuna, cara i prescindible". Pentura tens raó amb la qüestió de inoportuna, perquè fa estona que s'hauria d'haver fet amb tota normalitat, per respecte a la diversitat dins l'estat espanyol. L'argument econòmic és baix i de cara a la galería; i prescindible, pels centralistes són prescindibles tots els idiomes que no siguin el castellà, no sols al Senat, sino fins i tot a Mallorca i a qualsevol indret de la península. Amb aquest criteri de prescindibilitat poden matar el elefants i milions de coses que serían prescindibles. Convedria t'adonassis que quan parles contra un nacionalisme ho fas des d'un altre nacionalisme. Jo no sent cap odi al castellà, ni a cap llengua, crec que totes son igualment respetables com un patrimoni de la humanitat que cal conservar. Les llengües és converteixen en elements de confrontació quan una és vol impossa a les altres, com ha succeït aquí, a Sudamèrica, al Sahara, a Filipines... Hi ha dues coses fonamentals per detruir un poble: robar-liu la història i la llengua. Fa segles que intenten assimilar-nos i molts de mallorquins ja pateixen la síndrome d'Estocolm. Com deia Tàcit: "L'esclau acaba parlant la llengua de l'amo". Bernadet el teu nom me recorda els herois de les rondalles i procura ser qui ets, un mallorquí de soca a rel.