Els dirigents abertzales Arnaldo Otegi, Joseba Permach i Joseba Àlvarez, que ahir començaren a ser jutjats a l'Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme, s'han desvinculat de l'organització de l'acte que Batasuna dugué a terme al velòdrom donostiarra d'Anoeta el 14 de novembre de 2004. Malgrat que els tres van oferir unes setmanes abans una roda de premsa per presentar el míting -que es desenvolupà sota el lema "Orain Herria, Orain Bakea" (Ara el poble, ara la pau)-, els processats asseguraren que desconeixen qui va muntar l'escenari o qui va elegir els vídeos que s'hi van mostrar. En la declaració davant el tribunal -en què només van contestar les preguntes de les seves defenses-, coincidiren a dir que la realització de l'acte era coneguda per altres forces polítiques -entre les quals van citar expressament el PSOE- i insistiren que l'objectiu era presentar "una proposta de pau", però mai enaltir ETA.
"No hauria tingut l'èxit que va tenir entre les forces polítiques si s'hagués enaltit ETA", apuntà Àlvarez, mentre que Otegi destacà que el que allà es va dir "era substancialment important i així va ser, perquè va ser valorat fins i tot pel president del Govern", José Luis Rodríguez Zapatero. Otegi explicà que l'acte va tenir lloc "en un context de relacions plurals i multilaterals" amb tots els agents polítics del País Basc, "inclòs el Partit Socialista", i contestà amb un "sí" quan la seva advocada li preguntà si el PSOE n'estava al corrent.
Extrapolant-ho a l'actualitat
Malgrat que el president del tribunal, Fernando García Nicolás, intentà que els acusats se cenyissin al que va ocórrer el 14 de novembre de 2004, Otegi va fer una referència a la situació actual en assegurar que ni llavors ni ara no està demanant contrapartides polítiques per a ETA a canvi del cessament de la violència. "Lligant-ho a la situació actual i a l'actualitat, voldria deixar clar que no plantejam que calgui fer cap tipus de concessió política a ETA", matisà.
Després d'assenyalar que el míting de 2004 fou "iniciativa de Batasuna" i que no va obeir a ordres d'ETA, els acusats insistiren en el "context" en què tingué lloc i destacaren l'"expectació" i "interès" que havia despertat.
Les defenses dedicaren la major part del seu interrogatori a tractar de demostrar que els seus representats no van tenir cap intervenció en l'organització del míting, durant el qual, segons les acusacions, s'exhibí un vídeo amb imatges d'etarres morts, es van corejar visques al grup terrorista i es repartiren zutabes (butlletins interns) als assistents.
Per part seva, el conseller basc d'Interior, Rodolfo Ares, assegurà, com a membre de l'executiva federal del PSOE i de l'executiva del PSE-EE, que ambdues formacions coneixien, de l'acte d'Anoeta, el que en difongueren els mitjans de comunicació, però que sens dubte no hi va haver cap comunicació especial per al PSOE". "No en coneixíem ni el format ni molt manco el discurs que Otegi havia de fer", asseverà.
