Lluita oberta i acarnissada. L'omnipresent presidenta dels madrilenys ha tornat a fer gala els darrers dies de les seves capacitats i aspiracions pel que fa al control de tots els àmbits financers de la "seva" comunitat. Així, la presidència de Caja Madrid esdevé ara el centre de l'estratègia a llarg termini d'aquest "tauró" de la política.
Així les coses, la pròxima elecció del director de l'entitat pública, que substituirà Miguel Blesa (afí a Gallardón) al capdavant de la institució, centra el debat polític dins del Partit Popular, tant en l'àmbit autonòmic com en l'estatal. Tot, perquè cadascú vol "col·locar-hi" el seu candidat. Noms no en falten i interessos, tampoc.
Un poc d'història
Per començar a entendre tot l'embull que suposa l'administració i la gestió d'una caixa pública, en aquest cas la de Madrid, caldria fer un estudi profund del text que ho regeix. Aquest és la Llei de caixes, aprovada l'any 1985.
En teoria, aquesta norma seria l'encarregada de regular el funcionament de les entitats de tot l'Estat, però la Comunitat de Madrid aprovà una reforma (el 29 de desembre del 2008), amb la firma estampada de l'esmentada presidenta, mitjançant la qual s'afavoria "descaradament", segons paraules de l'oposició (personada en IU i PSOE), el partidisme polític.
Bàsicament, allò que cerca la llei reguladora és la democratització d'unes entitats que, si bé no persegueixen l'obtenció de béns per lucrar-se, participen d'un mercat de cada vegada més competitiu: la banca. Per això, es demana als seus membres coneixements del sector, professionalitat i competència. El perill que corren és que el seu consell d'administració, escollit per l'Ajuntament, els sindicats, l'Assemblea de Madrid, els inversors i els empleats, sigui polititzat i es col·loqui "a dit" en els càrrecs clau persones afins al partit que governi la comunitat.
En aquest sentit, la reforma d'Aguirre fou recorreguda per l'Advocacia de l'Estat el març arran de l'ordre donada pel president Zapatero, qui considerava anticonstitucionals els canvis que es referien a la representació de cada àmbit institucional a l'entitat.
Amb paraules més simples: allò que pretenia Esperanza Aguirre era llevar representació a l'Ajuntament, controlat pel seu històric rival Gallardón, i atorgar més poder als "seus" (fossin inversos, empleats o membres de l'assemblea). El recurs fou acceptat a tràmit i la presidenta pactà i modificà lleument aquells punts per adaptar-se al text estatal.
Rato o González?
De moment, no hi ha res decidit sobre el nou polític empresari que dirigirà l'entitat. Dimarts passat, el PP de Madrid va destacar les possibilitats que González substitueixi Miguel Blesa en la presidència de la quarta entitat financera de l'Estat.
El secretari general del PP madrileny, Francisco Granados, va assenyalar que "molt probablement" el vicepresident Ignacio González sigui el candidat de consens per presidir la caixa, mentre que la presidenta de la Comunitat de Madrid va dir que "no descarta" aquesta candidatura.
Ara bé, la cosa es complica quan des de la direcció estatal es qüestionen altres noms, com ara el de l'exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) Rodrigo Rato i el de l'expresident d'Endesa, d'Ibercaja i de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi Manuel Pizarro.
Per completar la polèmica, Ruiz-Gallardón reafirmà en una entrevista que el PP "no és un partit federal" i digué que sobre temes de "transcendència nacional" qui decideix no és la direcció autonòmica sinó l'estatal, liderada per Mariano Rajoy. La resposta d'Aguirre arribà aviat: "Imposar un president seria manifestament il·legal i suposaria polititzar la caixa". Almenys de manera oberta.
"El repte de la formació és estar a l'altura de els circumstàncies, guanyar-nos la confiança de la gent, destacar sempre els millors", expressà Rajoy. D'altra banda, una de les seves col·laboradores més pròximes, Soraya Sáenz de Santamaría, advocà per "reduir el nombre de candidats a la presidència i despolititzar les caixes".
Des de l'Executiu central, la vicepresidenta socialista, Fernández de la Vega, féu una crida a "deixar de banda les baralles polítiques i cercar un professional".Finalment la qüestió serà: l'amic de qui dirigirà la tercera entitat financera més important i pròspera de la comunitat?
