José Antonio Ortega Lara, víctima del segrest més llarg d’ETA, decidí ahir abandonar el Partit Popular, en el qual militava des de 1987. La decisió d’Ortega Lara, a qui l’uneix una estreta amistat amb Jaime Mayor Oreja perquè era ministre d’Interior en la seva etapa de captiveri, suposa l’enèsima crisi en el si del Partit Popular.
Ortega Lara passa així al bàndol dels «populars descontents» amb el nou rumb que Mariano Rajoy vol donar al partit. La llista és llarga i de sobres coneguda: des de la totpoderosa Esperanza Aguirre, passant per Ana Botella, el díscol Gustavo de Arístegui o la protagonista de la major «espantada» –de moment– entre les files populars: la fins ara presidenta del PP basc, María San Gil.
Ortega Lara, però, no ha aclarit encara els motius que l’han portat a prendre la decisió d’abandonar la seva militància en el Partit Popular. L’exfuncionari de presons, que es presentà en les passades eleccions municipals a la candidatura del PP per Burgos, declarà llavors que ho feia pel seu «compromís» amb el PP i per «solidaritzar-se amb tots els candidats que es presentaven al País Basc».
Ortega Lara ha participat des del seu alliberament en nombrosos actes de suport i homenatge a les víctimes del terrorisme, com també en manifestacions de protesta per atemptats d’ETA. Així mateix, en la legislatura passada criticà en diferents ocasions la suposada negociació amb ETA i arribà a titllar de «trienni negre» per a les víctimes del terrorisme el Govern de Rodríguez Zapatero.
L’AVT, associació a què pertany Ortega Lara, assenyalà ahir en un comunicat que les raons i els sentiments que han portat l’exfuncionari de presons a fer aquesta passa «mereixen tot el suport de l’AVT», ja que aquest «és un referent moral per a la societat espanyola i sempre ha defensat la memòria, la dignitat i la justícia que mereixen totes les víctimes». L’expresident del Govern José María Aznar també volgué ahir mostrar a Ortega Lara «tot el seu afecte i suport» en la seva decisió.
