La polèmica esclatà ahir a la Comunitat de Madrid, després que la cadena SER informàs sobre la decisió del Govern regional, que presideix Esperanza Aguirre, d'incloure sacerdots en els comitès d'ètica dels hospitals públics, donant-los «veu i vot per prendre decisions», fet que la Conselleria de Sanitat s'apressà a desmentir mitjançant un comunicat. En aquesta nota, es matisa que la funció dels sacerdots és l'«assistència religiosa dels malalts que ho sol·licitin» però no «tenen poder de decisió».
Per la seva banda, IU demanà que es retiri el conveni de l'Executiu autonòmic amb l'Església i el secretari de Llibertats Públiques del PSOE, Àlvaro Cuesta, rebutjà que «ments podrides pel dogmatisme» intentin interposar pràctiques confessionals en centres públics. La Comunitat de Madrid signà a principis d'any un conveni en què es preveu una clàusula en la qual s'estableix que el servei d'assistència religiosa catòlica formarà part del comitè d'ètica i del comitè interdisciplinar de cures pal·liatives. Aquest acord, signat el 2 de gener passat pel conseller de Sanitat, Juan José Güemes, i pel bisbe auxiliar de Madrid, Fidel Herráez Vegas, permet als capellans dels centres mèdics intervenir en qüestions morals que afecten els pacients.
Després de la polèmica generada per aquesta informació, el mateix titular de Sanitat de l'Executiu regional, Juan José Güemes, es dirigí als mitjans en una roda de premsa, en la qual assegurà que cap capellà ni ningú de fora de l'assistència sanitària no pot prendre cap decsió mèdica ni, molt menys, en cures pal·liatives. «Només poden assistir els malalts des del punt de vista religiós», sentencià. Els representants d'IU i del PSOE, Inés Sabanés i Tomás Gómez, respectivament, demanaren la fi d'aquest conveni i n'exigiren explicacions «urgents».
El més dur contra el Govern d'Aguirre fou el secretari socialista de Llibertats Públiques, que rebutjà que «ments podrides pel dogmatisme» intentin interposar pràctiques confessionals en centres públics. Així, qualificà d'«inquisitorial, fonamentalista i inconstitucional» aquesta mesura que, afirma, suposaria «una violació» de la independència dels comitès d'ètica.
