Encara existeixen feixistes a Espanya? 84.858. Ni més ni menys. Aquest és el nombre de ciutandans espanyols que varen ficar una papereta feixista a les urnes el passat 9 de març. En percentatge, només queda en un 0'3% de tot el cens electoral. Les xifres, per cert, són molt similars a les dels comicis del 2004 al Congrés. Aleshores, 84.066 persones votaren una opció de dreta extrema, 792 vots menys que en aquesta ocasió. Els partits i les ideologies, però, eren força semblants.
La Falange Española és la primera de les forces feixistes, amb 13.500 vots. Es podria considerar Madrid com el seu feu, tot i que només gaudeixen del favor de 2.500 ciutadans. Després ve Barcelona, amb un miler de suports, i València, amb 400. La resta es troba difuminada per tota la geografia estatal. El segon partit d'aquesta casta amb més presència electoral és Democracia Nacional, amb 12.600 vots. Igual que la Falange, mantenen un discurs xenòfob centrat a fer fora els immigrants.
Aquesta formació també obté a Madrid els seus millors resultats (35.000 vots). Barcelona i València tornen a continuar el rànquing, amb 12.560 i 500 sufragis respectivament. Darrere seu es troba el Partido Familia y Vida, d'inspiració ultracristinana. Els seus misstages van en contra dels homosexuals i de l'avortament. España-2000, el partit de l'ultradretà Inestryllas, assolí 7.500 sufragis. L'Alternativa España Social en treu 7.000, la Falange Auténtica, 4.800; 2.780 per a Alianza Nacional; des de terres catalanes, 1.900 vots per a Plataforma per Catalunya; 1.500 per als blavers de Opció Nacionalista Valenciana; i per últim, 1.350 persones votaren el Centro Democrático Social.
