Rodolfo Ares va néixer a Ourense, tot i que de ben petit va arribar al Bilbao industrial dels anys 70. Poc va trigar a ingressar a les fileres de la UGT, primer, i del PSE, després. Des de llavors, ha ocupat un munt de càrrecs polítics, com ara regidor de Bilbao, diputat foral a Biscaia i membre del ParlamentbBasc. Però si la seva rellevància pública, sens dubte, li arribà en reunir-se amb Arnaldo Otegi aquest estiu.

"Us sorprèn la fredor d'Iñigo Urkullu, divendres, quan menyspreà la proposta per reformar l'Estatut?
"Doncs no! Ells estan entossudits amb el seu pla, que la ciutadania ja rebutjà el 9-M amb els seus vots. I vàrem guanyar les eleccions! "Home, els vostres resultats han estat molt bons. Però no són extrapolables a les autonòmiques! "És cert que no ho són. Ara bé, l'augment del PSE és una tendència de fons, que començà el 2003. Des de llavors, som els únics que incrementam els vots en totes les eleccions.

"Us creieu la possibilitat de batre el PNB?
"I tant! Bé, de fet ells ara tenen 17 escons al Parlament basc i nosaltres en tenim18. Però la coalició amb EA i EB els ha salvats. I la veritat és que darrerament som la primera força basca. Per fi ens creiem alternativa de Govern.

"Se us veu exultants...
"No, no... Estam molt serens! Som conscients de la responsabilitat que tenim ara, perquè hi ha gent que ens ha votat aquesta vegada, però no ho fa habitualment. I a ells els hem de mostrar que el PSE també és un canal per aconseguir les seves aspiracions. És evident que la gent ha dit: «Volem un nou temps, un altre lideratge, una nova Euskadi». I ens ocuparem d'una vegada del que interessa la gent: millora de la sanitat, l'educació... les polítiques socials, vaja.

"L'esquerra abertzale ha assolit 180.000 «no vots» demanant l'abstenció. Ha fracassat la il·legalització?
"Bé... Que tinguin vots no vol dir que puguin defensar idees que emparen i justifiquen la violència. I encara que a Euskadi l'abstenció ha estat més alta que a la resta d'Espanya "sent generosos, un 9%", també hi ha hagut una resposta cívica molt important a ETA.

"Si declarassin haver tornat a Anoeta, encara que no condemnassin la violència?
"Mirau, és evident que no continuen a Anoeta. Anoeta no va ser més que un engany. Digueren que volien llevar el conflicte dels carrers, i se'ls han donat totes les possibilitats de fer-ho. Ens embarcàrem en un diàleg per posar fi a la violència, i ETA el trencà a la T-4. I Batasuna no tingué el coratge de dir a ETA: «Fins aquí hem arribat, nosaltres estam per la política». Tant de bo ho haguessin fet, però no va ser així. Ara no són creïbles.

"Les converses de Loiola estaven ja trencades abans de Barajas?
Era un diàleg molt difícil i estava esquerdat, però per descomptat hi hagué baralles en les quals tot s'aturà. I Batasuna va justificar l'atemptat.

"Home, d'alguna manera potser sí...
No, clarament no! No tenen coratge! "Creieu que algun dia empraran exactament la paraula «condemna»?
"Tant de bo ho fessin.

"Però diferents matisos de rebuig sí que...
"No, no n'hi ha hagut cap.