Tal com s'esperava, la Fiscalia presentà ahir davant de la Sala Especial del 61 del Tribunal Suprem la demanda d'il·legalització contra el Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB) com a continuador de la il·legal Batasuna. L'escrit presentat pel Ministeri Públic sol·licita al Suprem que adopti mesures cautelars mentre decideix sobre la il·legalització: la suspensió de la seva activitat política, l'embargament dels seus comptes bancaris, la clausura provisional de la seva seu i la prohibició que presenti candidatures amb vista a les pròximes eleccions del 9 de març. A l'acció de la Fiscalia s'hi afegirà, abans de divendres, la de l'Advocacia de l'Estat, segons avançà el Ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo. El PCTB, present en el Parlament basc des d'abril de 2005, és el primer que haurà d'emprendre el camí que durant els pròxims dies també seguirà ANB.

Eren les nou i mitja del matí quan el fiscal en cap del Tribunal Suprem, Antonio Narváez, presentà la demanda. Si bé no fou fins passades les onze, que arribà a les portes del tribunal el portaveu oficial de la Fiscalia acompanyat d'un funcionari que duia diverses carpetes amb còpies de la demanda. A més, es lliuraren al Registre del Tribunal Suprem set toms de documents i set capses que contenen l'informe policíac i del Ministeri Públic.

En la seva demanda d'il·legalització, la Fiscalia assenyala que queda «acreditada la interrelació existent entre el PCTB i Batasuna» i per tant, i en aplicació de la Llei de partits polítics, demana la seva il·legalització. Però, a més de les proves financeres, els més de 200 folis que componen la demanda contenen també aspectes sobre el suport polític brindat a Batasuna, i com aquest partit ha servit per donar «translació» fins al Parlament basc del discurs de la formació il·legalitzada. Se'n posa com a exemple la «estratègia a seguir en relació amb la futura implantació del tren d'alta velocitat, secundant i fent seves les consignes donades per la banda terrorista ETA per impedir que aquestes infraestructures arribin a ser una realitat».

La demanda destaca la importància de la seu social que el partit tenia a la localitat d'Usurbil (Guipúscoa). L'ús d'aquesta seu és un exemple paradigmàtic del suport polític que el partit demandat donava a Batasuna, ja que permetia que que els dirigents d'aquesta utilitzassin «el local de la seva pròpia seu social perquè hi mantinguessin reunions periòdiques» amb la finalitat de «establir estratègies polítiques comunes».