Visiblement cansat i una mica desconcertat per l'atenció que ha concitat la seva arribada a Menorca, Sergio Muñoz espera gaudir de la tranquil·litat pròpia de l'illa per recuperar-se de l'aventura acabada de superar. L'experiència viscuda la defineix com «de pel·lícula», començant per la incertesa de passar els primers quatre dies «sense representació legal ni sense cap procediment legal». És més: «El principi fou impressionant: no teníem ni traductor, encara que això entenc que era responsabilitat exclusiva de les autoritats del Txad».
Després, sí. La intervenció de l'advocat Javier Nart és objecte d'elogis per part de Muñoz, igual que el suport del cònsol Vicente Mas. «Transcorreguts els primers dies notam que se'ns feia costat des de l'exterior, tant des de l'Administració com per part dels familiars i amics. Amb tot, de seguida ens adonàrem que les negociacions serien llargues i dures», puntualitzà. Això tampoc no treu que Muñoz assenyali que «m'agradaria dir que el tracte de la Policia allà fou bo. Ni maltractaments ni res per l'estil. Tot anà bastant bé».
Fins i tot hi ha hagué marge per a les anècdotes, com la referida al traductor intèrpret que finalment els va caure en gràcia, a qui anomenaren «José» col·loquialment. En qualsevol cas, els integrants de la tripulació de Girjet no tenien dubtes, «érem molt conscients que no havíem fet res». De fet, la comunicació amb els components francesos de l'ONG no existí pràcticament. L'opinió de Muñoz és que «sembla que volien fer el bé, però allò cert és que tot ho van fer molt malament. Fou un nyap».
