El ministre espanyol de Defensa, José Antonio Alonso, afirmà ahir que el cotxe bomba que va acabar amb la vida de sis cascs blaus espanyols contenia 50 quilos d'explosius i va admetre que el vehicle blindat BMR espanyol en el qual viatjaven les víctimes no duia inhibidors de freqüència. Alonso en roda de premsa en la base espanyola Cervantes del contingent desplegat al Líban va revelar que es tracta d'un vehicle Renault Express amb matrícula falsa i el número de bastidor manipulat, fet que fa suposar que procedia de «fora del Líban». El titular de Defensa va indicar que el BMR afectat per la deflagració era el segon del comboi i que l'explosió li va assolir en la part davantera del blindat, fet que el desplaçà a quinze metres de distància. L'ona expansiva va deixar restes del vehicle fins a un radi de 150 metres. «No tenc cap dubte que s'ha tractat d'un atemptat terrorista que cerca la desestabilització al sud del Líban i qüestionar la missió Finul de Nacions Unides», va afegir Alonso.

El ministre va informar que els dos soldats que van resultar ferits estan ingressats en l'hospital de Sidon, la seva vida no corre perill i s'espera que el personal mèdic pugui donar-los l'alta en les pròximes hores. Ambdós sofreixen cremades de segon grau a la cara i les mans. Els equips d'identificació de la Guàrdia Civil identificaren els soldats morts a l'atemptat. Aquest requisit era necessari abans de ser repatriats a Madrid, on arribaren en la passada matinada. El ministre de Defensa espanyol va destacar que «s'està treballant durament per detenir els responsables d'aquest brutal atemptat» i va explicar que «des del 4 de juny es van augmentar els nivells d'alerta en el contingent».

Tanmateix, Alonso va indicar que «no hi ha, ni hi ha hagut amenaça específica» sobre un atemptat terrorista d'aquestes característiques que va qualificar com a «brutal i absolutament condemnable». Sobre l'autoria, el titular de Defensa espanyol va afirmar que «aquí es comenta que Hezbol·là s'ha desmarcat» i va afegir «que no li interessa a Hezbol·là cometre salvatjades d'aquestes característiques». Sobre les mesures de protecció als vehicles Blindats Mitjans de Rodes de la Brigada espanyola desplegada al Líban, va admetre que no porten inhibidors de freqüència "el sistema que impedeix activar artefactes a distància per radiofreqüencia", ja que segons li va informar el cap de l'Estat Major de la Defensa espanyol no existia un risc d'atac d'aquest tipus, en contra del que ocorre a l'Afganistan.

Precisà que el 7 de novembre el cap de l'Estat Major de la Defensa espanyol va ordenar que tots els vehicles portassin inhibidors, però l'empresa que els fabrica els va subministrar el passat 30 de maig. Va assegurar que els primers van ser instal·lats en vehicles desplegats a l'Afganistan i ara seran instal·lats de forma immediata en tots. Sobre el tipus d'explosiu , Alonso va dir que els investigadors podrien tardar un o dos dies a esbrinar-ho perquè, probablement, hauran de fer l'anàlisi de restes a Espanya. Posà èmfasi que l'atac és un atemptat dirigit contra les tropes de les Naciones Unides i recalcà que Espanya mantindrà la seva presència.