EFE. Bilbao.
ETA ha declarat trencat l'alto el foc que anuncià el 22 de març de l'any passat i considera que queden oberts «tots els fronts» a partir d'aquesta passada mitjanit, segons informà en un comunicat remès al diari Berria. L'organització terrorista afirma que «no es donen» les condicions mínimes per obrir un procés democràtic que conclogui en un acord per a Euskadi i renova «la decisió de defensar amb les armes» Euskal Herria. ETA critica en el seu comunicat les decisions judicials que han impedit la participació de bona part de l'esquerra abertzale en els passats comicis del 27-M i afegeix que s'ha impedit la lliure expressió de «milers de vots en favor d'un canvi polític» i de «milers de veus en favor del futur d'aquest poble».
El comunicat es recull al diari Berria, l'edició digital del qual inclou un text de prop de dues pàgines, íntegrament en euskera. En el comunicat, ETA hi afirma que «sens dubte, el final d'aquest procés serà un Estat independent anomenat Euskal Herria, però per arribar-hi, haurà d'aconseguir un únic marc que integri Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipuscoa a un i un altre que englobi Lapurdi, Nafarroa Behera i Zuberoa», territoris francesos. L'organització terrorista continua al text: «Construïm el futur del nostre poble i, al final, totes set en una. Perquè està clar ara que les pseudosolucions que ha hi hagut fins ara no ens duen enlloc. El futur és a la nostra mà i ho aconseguirem».
«Tenim a la vista les claus polítiques per garantir el present i el futur d'Euskal Herria: l'autodeterminació i territorialitat, i les llavors que han sembrat milers i milers de ciutadans portarà una abundant collita al nostre poble». «El tarannà de Zapatero s'ha convertit en feixisme que deixa sense drets els partits i els ciutadans», prossegueix el comunicat, que afirma que «les màscares i les disfresses han caigut». També critica la «fam insaciable» de doblers d'alguns dirigents del PNB i que l'«espanyolisme» ha continuat «alimentat el sofriment d'aquest poble». Segons ETA, «en lloc de desaparèixer els atacs» contra Euskadi en les darreres etapes de l'alto el foc, aquests s'intensificant i es feien «més greus».
ETA «acaba l'alto el foc permanent el 6 de juny de les 00.00 hores en endavant» i declara que «queden oberts tots els fronts en defensa d'Euskal Herria». L'alto el foc permanent declarat per ETA el 22 de març de 2006, i que entrà en vigor 48 hores després, ha suposat la quarta treva «total», segons l'anunci que va fer la banda, en la història dels terroristes i la segona més perllongada en el temps. L'anterior treva va tenir vigència des del 18 de setembre de 1998 al 3 de desembre de 1999 i aquesta ha durat des del 24 de març de 2006 al 6 de juny de 2007, data que ha posat el grup com a final de l'alto el foc permanent. ETA ha assassinat al llarg de la seva existència 817 persones, de les quals 478 han estat membres de Cossos policials o de les Forces Armades i 339 civils. A mans de la banda armada han mort 198 guàrdies civils, 145 policies nacionals, 97 membres de l'Exèrcit, 24 policies locals, 13 ertzaines i un mosso.
Les dues darreres persones assassinades per la banda ho varen ser durant el període d'alto el foc que finalitza avui, en l'atemptat del 30 de desembre de 2006 contra l'aparcament de la Terminal 4 de l'aeroport de Madrid-Barajas. ETA va néixer el 1959 d'un grup estudiantil anomenat EKIN, que sorgí a Bilbao del moviment universitari i que arribà a fusionar-se amb les joventuts del PNB, EGI, i posteriorment se'n desvinculà. Les activitats violentes d'ETA començaren el 1961, quan a Donostia feren descarrilar un tren en el qual viatjaven veterans franquistes, però fins al 1968 el grup no féu la passa d'assassinar. El 7 de juny d'aquest any, matà a trets el guàrdia civil José Pardines Arcay i, posteriorment, assassinà el policia franquista Melitón Manzanas, cap de la brigada politicosocial de Gipuzkoa.
