Una víctima de l'11-M, Antonio Miguel Utrera, que tenia 18 anys quan tingué lloc la matança, reclamà ahir «la màxima pena per als culpables i responsabilitats polítiques entre els membres de l'anterior Executiu» pels atemptats que li han deixat greus seqüeles físiques i psíquiques. A més d'aquest jove, cinc víctimes més, directes o indirectes, dels atemptats testificaren en la sessió de la vint-i-sisena jornada del judici per l'11-M i, igual que Antonio Miguel. Tots dos demanaren responsabilitats polítiques i «cadena perpètua» per als culpables.
El jove, que viatjava al tren que esclatà a l'altura de carrer Téllez, féu un dur relat sobre la terrible experiència que li tocà viure aquell dematí quan anava a la Universitat. Una sola frase li serví per descriure el terror que es visqué aquell dia: «Era com un ball de somnàmbuls», destacà, en explicar el que recorda haver vist al seu voltant després de les explosions. «Tothom estava molt trist. Ningú no es mirava. Tothom mirava al no res. Era una sensació molt rara, molt rara», digué. Alhora que declaraven les víctimes, una tempesta descarregà sobre el pavelló de Casa de Campo. Així, quan testificava la mare i exdona de dos morts al tren que explotà a l'estació de Santa Eugenia i reclamà «cadena perpètua» per als assassins, un tro ensordidor s'apoderà del silenci de la sala. El tribunal també escoltà el testimoni del líder d'Al Qaeda a Espanya, Imad Eddin Barakat Yarkas, «Abu Dahdah», que compleix 12 anys de presó, que qualificà d'«inadmissible» l'atemptat de Madrid i que assegurà que tampoc no l'estranyà que es produïssin «per la guerra de l'Iraq».
