Les Corts Valencianes aprovaren ahir de manera definitiva la primera reforma d'un Estatut d'Autonomia d'aquesta legislatura, en la qual la revisió del model d'Estat forma part de la polèmica política diària. Amb el vot favorable dels dos grups majoritaris del Parlament, PP i PSOE, el rebuig dels sis diputats d'EU-Entesa i de l'únic del Grup Mixt, el nou Estatut reconeix el País Valencià com una nacionalitat històrica, el que concedeix al president de la Generalitat, Francesc Camps, la capacitat de dissolució anticipada de les Corts.

Davant del ple de la Cambra, Camps no dubtà a qualificar aquest Estatut com «el més ambiciós» i el de major «nivell d'autogovern, competències i possibilitats» de tot l'Estat.

El nou Estatut supera així el seu darrer tràmit parlamentari, amb 82 vots favorables i 7 vots en contra dels 89 parlamentaris que composen les Corts Valencianes. Malgrat els estires i arronses, els dos partits majoritaris han mantingut l'acord que segellaren l'1 de juliol de 2005 i rebutjaren totes les esmenes que tant EU-Entesa i Grup Mixt havien plantejat al text. Els dos partits minoritaris pretenien rebaixar la barrera electoral per tenir representació parlamentària al 3 per cent i eliminar la definició del valencià com a llengua, així com el reconeixement del dret de redistribució dels sobrants d'aigües de conques excedentàries.

La reforma aprovada obligarà la Generalitat a elaborar 14 noves lleis, modificar el Reglament de les Corts i a crear un Servei Tributari i el Consell Valencià de Justícia.