El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el líder de CiU, Artur Mas, escenificaren l'acord per aprovar l'Estatut a les 21.20 hores agafats del braç i amb gestos de victòria sota el quadre d'Antoni Tapias, que presideix un dels salons del Parlament.
CiU votarà a favor de l'Estatut, la qual cosa suposa la seva aprovació al Parlament de Catalunya, després d'arribar a un acord amb PSC, ERC i ICV-EA sobre el model de finançament autonòmic i la definició de l'educació pública.
La negociació es perllongà diverses hores amb reunions entre el tripartit i CiU tant als despatxos socialistes com en els de la federació nacionalista, la qual cosa obligà a suspendre el ple, que tenia previst debatre el Títol de Finançament a les 18 hores. Malgrat que l'acord es podria haver anunciat un parell d'hores després, el tour de forces exercit per Unió per la definició de l'educació pública com a «laica» condicionà l'acord fins a l'últim moment.
L'última gestió es dugué a terme al despatx del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, on reuní els cinc líders -Artur Mas, Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Saura i Josep Piqué. L'anunci final s'escenificà amb la sortida de Maragall i Mas del despatx presidencial agafats del braç mentre anunciaven que ja hi havia Estatut.
Després d'una sèrie de reunions «in extremis» entre els equips negociadors, amb Francesc Homs (CiU), Miquel Iceta (PSC), Joan Ridao (ERC) i Joan Boada (ICV-EA), la cúpula de CiU i les del tripartit donaren llum verda a un document de finançament conjunt que obre la porta a l'aprovació de l'Estatut en la votació definitiva d'avui amb el suport de 120 diputats (CiU, PSC, ERC i ICV-EA) i l'oposició dels 15 diputats del PP.
Educació laica
No obstant això, de manera paral·lela es negocià la reformulació de la definició de l'educació pública com a «laica», la qual cosa retardà l'anunci públic de l'acord en finançament. Al final s'arribà a l'acord entre PSC, ERC i CiU de presentar una esmena per limitar l'exigència de la laïcitat a l'ensenyament. L'artífex negociador fou el 'conseller primer', Josep Bargalló, i el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, que era al Parlament des de les 17.30 hores i que mantení l'oposició d'Unió -13 diputats al Parlament- a les diferents propostes que s'anaven plantejant malgrat la transigència d'ICV-EA.
La proposta de finançament inclou els eixos bàsics del sistema defensat per CiU en el seu darrer document, amb variacions terminològiques entorn de la capacitat normativa de la Generalitat en els tributs cedits de l'Estat. Així, s'hi estableix que la Generalitat tindrà capacitat d'intervenció en la fixació dels tipus impositius, les exempcions, reduccions i bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota.
Inicialment CiU reclamava plena capacitat normativa sobre aquests tributs.
També se substitueix la polèmica quota de retorn per una «aportació» a l'Estat amb dos vessants, un per a la solidaritat i un altre per cobrir les despeses dels serveis de l'Estat a Catalunya.
L'establiment de l'anomenada quota inicial fou el que causà majors dificultats en la negociació i l'últim a consensuar-se.
Les discrepàncies entorn del finançament dels ens locals també es va tancar amb una fórmula que dóna preeminència al Parlament a l'hora de fixar els criteris de distribució dels recursos que l'Estat destina als ajuntaments i que es concretaria amb una llei de finances locals.
Des de les 16 hores es succeïren les reunions. Maragall era informat pel conseller d'Economia, Antoni Castells. També Mas seguí la negociació de prop i, després de la primera reunió de negociació als despatxos de CiU, reuní el seu grup per informar de la situació.
