El president d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, assegurà que s'estan produint contactes «en totes direccions» per aconseguir el final d'ETA i reiterà el seu convenciment que «es donen les condicions perquè en dos anys s'hagi produït la superació de totes les violències, de la d'ETA, però també de les que impedeixen que tots els partits puguin concórrer a les eleccions o que els diaris puguin surtir al carrer».
Carod manifestà que la resolució d'un conflicte violent necessita de molt de temps, molta de paciència, molta d'intel·ligència, tenacitat i molt de diàleg» i assegurà que «s'ha de fer el que s'està fent i parlar poc en públic».
Per Carod, l'ideal és «molta reunió discreta, molt contacte per conèixer el punt de vista de l'altre i en totes direccions». En aquest sentit, assenyalà que «s'ha de fer el que em consta que ja s'està fent» i és que «tothom que ha de parlar, parla i no en fa publicitat».
Ara, digué «només cal esperar el resultat de les múltiples, variades i simultànies converses que s'estan produint en totes direccions». A més, considerà que l'abandonament de les armes anunciat per l'IRA «tant de bo sigui un factor afegit que permeti veure la sortida del túnel». Segons Carod, es «donen totes les condicions perquè ETA deixi de ser l'única organització terrorista de la Unió Europea».
Carod destacà que «tots fan gests» per avançar en la resolució del conflicte, començant per la normalització de les relacions institucionals entre Madrid i el Govern basc, així com algunes manifestacions del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, o la declaració d'Anoeta de Batasuna.
Això no obstant, insistí que el més adequat és «parlar poc, per no dir gens, en públic» i fer-ho «amb discreció». Per Carod, aquesta és «l'única forma» de resoldre el conflicte i assegurà tenir la «convicció que això s'està fent».
En aquesta línia, considerà que el rebrot de kale borroka al País Basc és «molt lamentable» però ho situà en el marc «del que acostuma a succeir com a símptoma d'un final d'etapa». Segons Carod, a Irlanda del Nord «passà el mateix o pitjor» i assegurà que hi «haurà reticències davant del final de la violència, però l'important és que s'imposi la voluntat de la majoria del poble basc» que és viure sense armes.
Carod descartà tornar a reunir-se amb ETA després de la seva trobada de gener de 2004 que li costà el càrrec com a 'conseller en cap' de la Generalitat i es limità a assenyalar que «vaig fer el que s'havia de fer en el seu moment i ara li toca a altres fer altres coses». A més, recordà que «ara la situació és una altra» i «és possible parlar amb «ETA amb l'aval de la majoria del Congrés». Ningú no dimiteix per plantejar una situació igual», digué i «aquest és el camí que s'ha de seguir».
