El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, reiterà ahir que a Espanya «hi ha quatre llengües: una de comuna i tres de pròpies», i demanà que assumptes com la diversitat lingüística s'abordin «amb enorme rigor». Maragall realitzà aquestes afirmacions en el seu torn de paraula durant la reunió del Comitè Federal del PSOE (màxim òrgan de decisió del partit entre congressos), que ahir va tenir lloc a la seu de Ferraz.
D'altra banda Rodríguez Zapatero anuncià, en el marc del mateix Comitè, que l'Executiu està disposat a promoure un acord entre ambdues parts, però el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, assegurà que no està disposat a dialogar amb el president català sobre aquest assumpte. Camps digué, a més, que no vol cap mediador.
Zapatero es referí a la polèmica lingüística en la seva intervenció final, que no pogueren seguir en directe els mitjans de comunicació, en la reunió del Comitè Federal del PSOE. Allà assumí el repte de fomentar un acord que desdramatitzi una situació que el seu partit considera «anecdòtica» en comparació amb l'històric reconeixement del català en la Unió Europea que se cerca.
El president català, que fou el primer a intervenir després de la compareixença de Zapatero, demanà que assumptes com la diversitat lingüística s'abordin «amb rigor» i afirmà també que a Espanya hi «ha desset comunitats autònomes, però tres són nacionalitats històriques».
Segons informaren fonts del PSC, Maragall destacà en el seu parlament que ha arribat «el moment de fer un pas endavant en la reforma de l'Estat». En aquest sentit, mostrà el seu suport a les iniciatives de Zapatero, assegurant que el president del Govern «és qui pot fer-ho», i en posà com a exemple la reunió recent de la Conferència de Presidents Autonòmics. Maragall comparà aquesta política amb la dels governs del PP, que qualificà d'«anys de repressió social i autonòmica», i per això considerà que ha arribat el moment d'adaptar els estatuts i la Constitució al moment actual i corregir les disfuncions acumulades».
Des de la Comunitat Valenciana, però, no estan disposats a donar facilitats per a la resolució del conflicte. El president, Francesc Camps, assegurà que no permetrà que es jugui amb una llengua que reconeix el seu Estatut, i que no cedirà «ni un sol mil·límetre» en la defensa del «patrimoni cultural i històric». «A la Comunitat Valenciana s'hi parla el valencià, que és la nostra llengua i un senyal fonamental i essencial per entendre quina és la nostra personalitat», sentencià. Camps assegurà que no accepta «intermediaris ni res que s'hi assembli per discutir aquesta qüestió ni tampoc ingerències des d'altres llocs per definir allò que nosaltres tenim perfectament definit».
