El rei Joan Carles I presidí ahir la desfilada militar del 12 d'octubre, dia de la Festa Nacional espanyola, celebrada enmig d'una polèmica per la participació a la parada castrense d'un veterà espanyol que combaté a la franquista i pronazi División Azul.

Uns 3.500 militars de l'Exèrcit de Terra i Aire, de l'Armada, la Legió i la Guàrdia Civil, a peu, o en 92 avions i 300 vehicles motoritzats, recorregueren ahir un tram del Passeig de la Castellana de Madrid, a l'altura de la Plaça de Colom, on s'aixeca una estàtua del navegant genovès que el 12 d'octubre de 1492 albirà el nou món. Uns 50 soldats de Perú, Equador, República Dominicana, Colòmbia i Argentina presenciaren la desfilada del Dia de la Hispanidad, el primer després de l'arribada al poder, l'abril passat, del PSOE.

En un matí tardoral, el rei Joan Carles, al costat de la reina Sofia i la resta de la seva família, presidí la desfilada que presenciaren milers de persones que enmig d'aplaudiments i visques al pas dels uniformats, en especial la legió i la guàrdia civil, onejaven banderetes espanyoles. El príncep Felip de Borbó, hereu de la corona, capità de corbeta de l'armada i comandant de la força aèria i de l'exèrcit estava acompanyat per la seva esposa, la princesa d'Astúries, Letizia Ortiz.

El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, acompanyà els sobirans a la llotja oficial. Ministres, autoritats del Congrés i el Senat, de la ciutat de Madrid i els presidents de les regions autònomes, excepte el més notori, el cap de l'Executiu basc Juan José Ibarretxe, assistiren a la parada militar embolicada, aquest any, en una viva polèmica.

La participació en la desfilada d'un veterà espanyol que formà part de la franquista División Azul -que combaté al costat de les tropes alemanyes contra els russos a la Segona Guerra Mundial- al costat d'un veterà republicà que participà en l'alliberament de París -el 24 d'agost de 1944- al si de la Divisió Leclerc, posà sal a la ferida.

Grups de republicans, exiliats i familiars de «represaliats» del franquisme i partits d'esquerra qualificaren d'«ofensa, insult i humiliació» la decisió del ministre de Defensa, José Bono, que ahir contiuava insistint que el seu objectiu és demostrar que «la pau i la concòrdia entre els espanyols queda garantida». «Si feim fora d'Espanya als qui estaren a la Divisió Azul, als qui un dia digueren 'Viva Franco', als qui tengueren una camisa blava... en quedarien quatre», sostingué Bono -que es reivindica com a fill d'un franquista- en declaracions a la Cadena Ser.

Com a part de l'homenatge a la Divisió Leclerc desfilà un destacament de la II Divisió Cuirassada francesa i al costat de la bandera espanyola, flamejà la de França i la d'Itàlia, país al costat del qual Espanya integra una força amfíbia.

En canvi no hi fou present la bandera d'Estats Units ni els marines d'aquest país, com en les desfilades militars de 2002 i 2003, durant el govern conservador de José María Aznar, fidel aliat de Washington a la guerra d'Iraq.

Familiars de víctimes d'ETA, dels militars que moriren a l'accident del Yakolev 42, de periodistes espanyols morts en conflictes armats i de les víctimes dels atemptats de l'11-M, presenciaren el moment en el qual el Rei diposità una corona de llorer en memòria dels qui donaren la seva vida per Espanya.