ETA tenia dos míssils terra-aire de fabricació russa en els zulos francesos

Pot tractar-se de SAM 7, que fan caure aparells enlairant-se des de set quilòmetres

Mikel «Antza», el segon per l'esquerra, amb ulleres, en el moment de pujar a l'avió que el traslladaria a París

Josep Maria SastreMadrid06/10/04 0:00

El registre dels zulos que ETA tenia a França, a les localitats d'Urrugne i Briscous, ha revelat un inquietant descobriment. La banda terrorista tenia en el seu poder dos míssils terra-aire, una arma que els etarres mai no han utilitzat per cometre atemptats. Aquest tipus de míssils, que podrien ser SAM 7 d'origen i fabricació russos i adquirits en els últims cinc anys, pot ser disparat fins a set quilòmetres de distància de l'objectiu i s'usa habitualment contra aparells que s'acaben d'enlairar.

Segons va confirmar el Ministeri de l'Interior, els míssils són d'origen i fabricació russa, estam en perfecte estat i llestos per ser utilitzats. Els míssils es trobaven en cartutxos i no tenien cap identificació. Als artefactes sí que hi havia inscripcions en rus que es refereixen a l'origen i fabricació del míssil, dels quals encara no es coneixen característiques tècniques.

Se sospita que podrien ser míssils SAM 7, de fabricació soviètica, però repartits pels països del Pacte de Varsòvia i altres amb règims comunistes com Moçambic o Cuba. Aquests míssils són disparats des de terra entre dues persones o col·locats en una superfície. Poden recórrer set quilòmetres i es guien per infraroigs.

Aquests míssils habitualment s'utilitzen per fer caure un avió o un helicòpter en el moment del seu enlairament. En aquests casos, el projectil es dirigeix directament a la calor dels motors. Per aquest motiu, en zones de conflicte es disparen centenars de bengales quan s'enlaira un aparell, per distreure la direcció del míssil SAM 7. La sofisticació d'aquest armament, que té una longitud de dos metres, permet també fer caure avions de combat, ja que assoleixen velocitats d'entre 2'3 i 2'5 per sobre de la barrera del so.

Armament d'aquesta classe sol assolir un alt preu al mercat negre, per això fonts pròximes a la investigació han mostrat la seva sorpresa pel fet que estassin en poder d'ETA. Tanmateix, les possibilitats d'aconseguir-ho existeixen i es van multiplicar després de la caiguda dels règims comunistes, quan les màfies es van multiplicar i van crear una vertadera indústria amb la venda de material armamentístic.

Els experts consultats van explicar que el ventall de països als quals ETA podria haver recorregut per adquirir aquests míssils és molt alt. La Guàrdia Civil, de fet, investiga la possibilitat que ETA tingués aquest tipus d'armament des de setembre de 2001, després de la detenció del cap del aparell logístic, Asier Oiartzabel Txapartegi, àlies «Baltza».