El president fundador del PP i president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, oferí ahir al nou president nacional del partit, Mariano Rajoy, la seva «renúncia» i la de tot el que representa «si fos necessari». «Rajoy és el nostre líder, el nostre àrbitre, el nostre president, al qui devem tota lleialtat i col·laboració. Jo li oferesc incondicionalment, al preu de qualsevol renúncia, si fos necessari, la meva i la de tot quant jo present», emfasitzà Fraga rebent l'aplaudiment dels compromissaris.
Després de felicitar Rajoy per haver-se convertit en el nou líder del PP, Fraga féu el mateix amb José María Aznar, al qui va dedicar la seva «felicitació més completa» per haver sabut «unir, sumar, arribar i arriscar». Fraga desitjà «el millor» a l'expresident del Govern, convençut que «encara li queden molts serveis que prestar a Espanya».
Fraga qualificà de «transcendent» el relleu en el lideratge del PP que s'ha produït en el XV Congrés i admeté que li agradaria poder dir «amb la mateixa potent veu» el mateix que digué quan Aznar fou nomenat president del PP el 1990 però que no ho faria perquè «el temps passa». Això no obstant, destacà que els «populars», els que són al partit «des de primera hora» i els «brillants fitxatges» de Rajoy, continuen amb el mateix ànim de «servir Espanya». «El nostre paper és del de ser la modesta torxa que faci llum i bona falta fa en els moments en els quals estam vivint».
A més, es mostrà orgullós que el conclave «popular» hagi servit per refermar el model territorial que defensa el PP al seu document subscrit a San Millán de la Cogolla en el qual, segons digué, es torna a parlar d'«Espanya important i d'Espanya la gran». Subratllà que el seu és un partit «plenament popular» i «no ideològic, sinó basat en el realisme» perquè no es pot fer el canvi «sense saber cap a on», ni tampoc un partit «de classe» perquè la creació de riquesa és «un assumpte de tots». «No estam dividits en dos bàndols un del quals ha de destruir l'altre i molt menys destruir-ho», proclamà. «Després d'haver-ho estat tot amb Aznar, el remolí del canvi social ens situa davant de crisis diverses. Els que recordam els començaments sabem que l'ocorregut és superable».
