El president del Parlament basc, Juan María Atutxa, rebé ahir la notificació de la providència del Tribunal Suprem que l'obliga a dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak en un termini de cinc dies. Atutxa contestà per carta al Suprem amb una exposició dels detalls que, segons els esdeveniments de l'última setmana, impedeixen a la Cambra la dissolució del grup parlamentari de la il·legalitzada Batasuna. L'Alt tribunal es reunirà dijous per analitzar aquesta resposta.
Amb la seva carta, el Suprem advertia Atutxa que, en cas d'incomplir el mandat de dissolució de Batasuna, procedirà judicialment contra els membres de la Mesa del Parlament basc per un delicte de desobediència, castigat amb multa econòmica i una inhabilitació d'entre sis mesos i dos anys.
Tot i que la Cambra basca ja tenia en el seu poder una còpia de la resolució, el termini de cinc dies no començà a córrer fins ahir, quan es rebé la comunicació oficial. Per tant, l'ultimàtum del Suprem vencerà el pròxim dissabte, dia 14 de juny, a les 9.00 hores. Llavors, el Parlament autonòmica haurà d'haver dissolt Sozialista Abertzaleak o atener-se a les conseqüències.
Atutxa, per la seva part, explicà al Suprem la impossibilitat de complir l'ordre de l'Alt Tribunal, davant del rebuig de la Junta de Portaveus (pels vots dels partits nacionalistes i l'abstenció d'IU) a la proposta de resolució de Presidència, que permetia la possibilitat de dissoldre el grup abertzale i la incorporació dels seus parlamentaris al Grup Mixt.
En l'esmentada missiva, Atutxa explica al Suprem els passos desenvolupats per donar compliment a la providència. Dimecres passat, la Mesa del Parlament acceptà la proposta d'una resolució de Presidència en la qual s'acceptava que la dissolució d'un partit comporta la del seu grup. Però un dia després, PNB, EA i Sozialista Abertzaleak tombaren aquesta possibilitat.
Aquesta votació tingué lloc dies després que la mesa, també amb els vots nacionalistes, sol·licitàs un informe jurídic que explicàs els passos a seguir. L'esmentat informe apuntava a la reforma del reglament de la Cambra com la millor solució, però insistia que el Suprem envaïa les competències del Parlament.
