El jutge Baltasar Garzón va rebutjar ahir el recurs presentat per Batasuna contra la suspensió de les seves activitats, que aquest magistrat va disposar el passat 26 d'agost. En una resolució adoptada ahir, el magistrat de l'Audiència Nacional va ratificar que «Batasuna és un instrument més de l'entramat del Moviment d'Alliberament Nacional Basc creat per ETA». Així mateix, va reiterar la seva decisió de clausurar els seus locals. Garzón va rebutjar els arguments jurídics plantejats per la defensa de Batasuna, considerada braç polític de l'organització armada basca. A partir d'ara, Batasuna podrà presentar un recurs contra el rebuig de la seva apel·lació davant d'una de les quatre sales penals de l'Audiència Nacional a Madrid. En cas d'una nova desestimació, Batasuna podrà recórrer al Tribunal Constitucional i després davant de la Justícia europea.
Respecte a l'associació basca de cooperació internacional Euskal Fondoa, present en Nicaragua i altres països de la regió, el magistrat va aclarir que era «aliena a l'estructura delictiva» però que «la intenció d'ETA-HB (Herri Batasuna) va ser instrumentar-la arbitràriament, aprofitant el seu camp d'acció». Dimarts passat, responsables d'aquesta entitat pertanyents al Partit Socialista d'Euskadi (PSE) i al PNB, van rebutjar les acusacions de Garzón al qual van convidar a «verificar els nostres comptes i els nostres projectes». En anunciar el 26 d'agost la suspensió de les activitats polítiques de Batasuna, Garzón va indicar en un informe que «Euskal Fondoa/Fons Basc i la Casa Lindavista, corroboren la funcionalitat d'Herri Batasuna (HB) com 'instrument econòmic' a favor de les necessitats d'ETA».
En un voluminós expedient sobre les proves de l'entramat d'ETA-Batasuna a l'exterior, que esmenta diversos països d'Amèrica Llatina, el magistrat instructor denunciava l'existència de locals partidaris de Batasuna a Nicaragua, França i Bèlgica. La decisió del jutge de suspendre les activitats de Batasuna significà el tancament i precintat dels seus locals al País Basc i Navarra i el congelament de les subvencions electorals lliurades a aquesta formació política, que en les eleccions regionals basques de maig del 2001 obtingué més del 10% dels vots. Garzón suspengué les activitats polítiques de Batasuna per tres anys per la seva «pertinença al conglomerat terrorista dirigit per ETA».
Per altra banda, el jutge Garzón assegura que «no seria justificable» que el poder legislatiu "amb referència al Parlament basc" incomplís allò disposat a l'acte en el qual va decretar la suspensió d'activitats de Batasuna. Així, reitera que si bé la suspensió no pot afectar l'actuació de les persones individuals que integrades a les institucions tenguin representació popular, «sí afecta, en el sentit suspensiu, les activitats que desenvolupen com a grup, la clausura de locals que com tal grup tinguin i les subvencions que percebin com a grup».
