El contingut de la proposta d'ETA al PNB i EA per assolir un segon acord, que ambdós partits rebutjaren, incloïa la celebració d'eleccions basques i l'elaboració d'una «constitució sobirana», procés en el qual les «forces estrangeres que puguin resultar un obstacle per a les eleccions» quedarien «marginades». En la darrera entrega dels documents de la banda armada que Gara publicà ahir, el diari donostiarra revela que la intenció d'ETA era dur a terme eleccions en el territori basc "Euskadi, Navarra i Euskadi francès" per formar un Parlament propi «compost per representants de les diverses opcions polítiques» que elegissin un lehendakari.

El document atribuïa a aquests representants públics la tasca d'«assumir la direcció del procés de reconstrucció d'Euskal Herria», així com «la creació d'una Constitució Sobirana», procés en el qual les «forces estrangeres que puguin resultar un obstacle per a les eleccions» quedarien «marginades». La banda armada assegurava en la proposta que, «en concordància amb el vigor i l'estabilitat del Parlament» que es creàs, donaria «per acabada la defensa d'Euskal Herria per mitjà de les armes».

L'intent d'acord, ofert a EA i PNB el juliol del 1999, es basava en el text redactat l'octubre del 1998 sota el nom d'Alternativa Democràtica. Després del seu rebuig per part de les dues formacions nacionalistes, ETA posà fi a l'alto el foc. El diari Gara recorda que, juntament amb l'anomenada alternativa democràtica, l'organització armada va fer una «proposta d'estructuració institucional», la primera iniciativa de la qual va ser la creació d'Udalbiltza (assemblea de representants municipals bascs).

Segons els documents publicats, el segon pas consistiria en l'establiment d'una «institució de representació dels territoris», proposta que «ha estat estudiada per les forces abertzales durant els darrers mesos». La tercera fase concep la celebració de les eleccions i la creació d'un «nou marc jurídic i polític», al qual fa referència la proposta rebutjada per PNB i EA.