El Govern ha decidit estudiar, després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que va anul·lar la condemna a l'antiga cúpula d'HB, una possible reforma del Codi Penal que estableixi graus d'intensitat en el delicte de col·laboració amb banda armada. El portaveu de l'Executiu, Josep Piqué, qui va subratllar que la possible reforma obeiria només al pronunciament del tribunal i no «al nou escenari polític a Euskadi» "en referència a la treva d'ETA" explicà que no es tractaria de rebaixar les penes «en tots els casos», sinó de distingir casos de col·laboració amb banda armada «de major o menor intensitat».
Sobre la possible concessió d'indemnitzacions als antics membres de la direcció d'HB pel temps que han estat a presó, digué que als membres del Govern «no ens sembla que hi tenguin dret» i recordà que la sentència reconeix que cometeren un delicte greu, encara que, en el seu cas, aquesta qüestió no ha de decidir-la l'Executiu, sinó les instàncies judicials.
L'eventual reforma del Codi Penal podria permetre que es mantingués la pena prevista en el Codi Penal per les conductes de col·laboració amb banda armada més greus i «en el seu cas», establir modificacions per les d'intensitat menor, mitjançant «una reducció o una atenuació de la pena». La ministra de Justícia, Margarita Mariscal de Gante, ha rebut ja l'encàrrec del Govern d'analitzar les conseqüències que poden derivar-se de la sentència del TC per plantejar, si procedeix i només en aquest aspecte, la reforma. Piqué recordà que la sentència del TC, que dimarts passat anul·là la condemna de set anys de presó imposada pel Tribunal Suprem a l'anterior Mesa Nacional d'HB, deixa clar un fet del qual «els demòcrates fa molt temps que tenim la convicció: la conducta d'HB és delictiva, de plena col·laboració amb el terrorisme i amb banda armada».
