Amb el primer dia de 1999 va entrar en vigor la reforma de l'Impost de la Renda sobre les Persones Físiques (IRPF), que suposarà una rebaixa fiscal mitjana del 11 per cent per a tots els contribuents i tindrà un cost de 538.000 milions de pessetes, segons dades del Ministeri d'Economia i Hisenda. El Govern té previst aprobar aquest mes de gener el reglament que desenvolupi la reforma.
Entre els aspectes tècnics que aporta la més sustancial reforma sobre l'IRPF, imposat que més recapdació aporta a l'Estat, destaca que no hauran de presentar la declaració aquells contribuents el salari dels quals no excedeixi de 3'5 milions de pessetes.
Malgrat això, aquest límit no es computarà si es desgrava, per primera vegada, per compra d'habitatge o plans de pensions, o en cas de rendes entre 1'25 i 3'5 milions, percebudes de més d'un pagador. Encara així, l'Executiu calcula que cinc milions d'espanyols deixaran de presentar la Declaració de la Renda en el primer any de vigència de l'impost.
No obstant això, vint-i-dos anys després del seu naixement, l'IRPF, serví en palangana la polèmica entre el Govern i l'oposició, en tant es donava llum verda definitiva a la reforma.
I és que per l'Executiu, la nova llei de pressió fiscal és «més senzilla, clara i progresiva» i beneficia sobretot les famíllies, als assalariats i els pensionistes. Així mateix, els beneficis s'incrementaran quant menor sigui el nivell de renda.
Per contra, el PSOE i els sindicats argumentaren tot el contrari: la reforma significa «repartir de forma desigual i injusta» l'Economia. Així, pels socialistes, «va en contra de les rendes baixes i afavoreix uns pocs contribuents que se situen en els nivells més alts de renda», en paraules del seu secretari general, Joaquín Almunia.
