El ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional considera que la Llei d'Amnistia dictada en 1978 per la Junta de Govern de Xile, per la qual s'amnistià els responsables de crímens comesos des de l'inici de la dictadura militar i se sobresegueren nombroses causes obertes, s'aplicà «per raons polítiques» i no impedeix que Espanya pugui jutjar els responsables del genocidi comès entre 1973 i 1990 en aquell país. Els onze magistrats donaren ahir a conèixer l'acte sobre Xile després que divendres passat declarassin competent Espanya per enjudiciar els casos de desapareguts comesos tant en aquest país com a l'Argentina. Amb Augusto Pinochet pendent de la decisió de la Cambra dels Lords, que està veient l'apel·lació interposada contra la decisió del Suprem britànic de declarar «il·legal» la detenció ordenada per Baltasar Garzón, el ple afirma que la Llei d'amnistia «no deu tenir-se per vertader indult d'acord amb la normativa espanyola aplicable a aquest procés». Mentrestant, fonts oficials han confirmat que el Govern cursarà avui al Regne Unit la petició d'extradició de l'exdictador.

Per altra banda, l'ajudant del fiscal Alun Jones, el lletrat Clintwood, va obrir la sessió d'ahir horabaixa a la Cambra dels lors en la qual es veu el recurs a la immunitat atorgada a Pinochet, assegurant que «no hi ha immunitat quan es violen les lleis internacionals». L'al·legat del fiscal no acabà amb la vista del cas Pinochet pels lords, que decidiren prolongar el procediment fins dilluns. Clintwood es dirigí a una sala plena de gom a gom i assenyalà que el cas que s'exposa «és el cas contra un individu i no contra un Estat», ja que els actes il·legals no són actes oficials. Per l'advocat, «l'Estat és immune perquè és un Estat i ho serà sempre, però un cap d'Estat deixa de ser-ho. Els seus actes oficials i els que realitza exercint les seves funcions són immunes però no ho són la tortura, el segrest i el genocidi».