Lord Bingham, el jutge que presideix el Tribunal Superior de Londres que s'encarrega del recurs d'habeas corpus presentat per la defensa del general Augusto Pinochet anuncià que el veredicte sobre l'extradició de l'exdictador es donarà a conèixer avui. El fiscal britànic va basar la seva argumentació en els crims de què s'acusa Pinochet i els seus advocats varen adduir que no és de nacionalitat espanyola, per la qual cosa el jutge Garzón no té jurisdicció sobre ell.

En la sessió d'ahir es varen continuar escoltant els mateixos arguments que fins ara. El fiscal Alan Jones va recordar els crims comesos pel senador vitalici i va destacar la necessitat que siguin jutjats tal com va ocórrer amb altres tribunals.

Jones va destacar la «responsabilitat individual en crims contra la humanitat, assassinat, tortura i extermini» i va recordar les convencions internacionals com la de genocidi o l'europea de drets humans en les quals es demostra que aquest tipus d'atrocitats «no poden quedar impunes».

Quan li va tocar el torn al lletrat Turner, representant del Ministeri d'Interior britànic, aquest va exposar les raons legals per les quals es va executar l'ordre de detenció del jutge Baltasar Garzón contra el general Pinochet, que roman retingut en un hospital londinenc.

Turner va destacar que «no li correspon a aquest Ministeri defensar els interessos de Pinochet, ja que ha de ser just amb ambdues parts. Així mateix, va assenyalar que el Ministeri d'Interior ha de decidir si el general té immunitat o no.

«Un cap d'Estat que hagi perdut el poder pot ser jutjat. No té immunitat en aquest país», va explicar.
D'altra banda, la Fiscalia de l'Audiència Nacional continua posant obstacles a la investigació de Garzón sobre els desapareguts durant les dictadures xilena i argentina. El Ministeri Públic recorregué ahir els darrers actes del magistrat sobre las comissions rogatòries remeses a Suïssa i Luxemburg perquè es localitzin els comptes bancaris de l'exdictador.

Segons informaren fonts jurídiques, l'argument principal en el qual es basa el recurs és que la Fiscalia ha de mantenir la congruència en la seva actuació. És a dir, que en haver recorregut els actes anteriors relacionats amb el cas, es veia, en certa manera, obligat a fer el mateix amb allò referent als comptes de l'exdictador. També, ahir es varen revelar més detalls sobre un altre recurs del Ministeri Públic, aquesta vegada contra l'acte pel qual Garzón assumia el cas dels desapareguts a Xile en acceptar la inhibició que presentà al seu favor el titular del Jutjat d'Instrucció Número 6, Manuel García Castellón. Segons la Fiscalia, Garzón hauria d'haver esperat que la inhibició del seu col·lega fos ferma abans d'admetre-la.