El ple del Congrés rebutjà ahir, per un escàs marge, la presa en consideració de quatre proposicions de llei orgànica de regulació de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE), presentades pel PSOE, IU, NI-Iniciativa Els Verds i BNG. El text del PSOE, rebutjat per un sol vot, és a dir, 173 vots en contra, 172 a favor i 1 abstenció, contemplava l'ampliació de la despenalització de l'avortament a un quart supòsit, que destipificava la interrupció de l'embaràs en cas de conflicte personal, familiar o social de gravetat, dins de les primeres 12 setmanes de gestació.

Així mateix, la proposta d'IU va ser rebutjada per 177 vots en contra, 167 a favor i 2 abstencions; mentre que les proposicions de NI-Iniciativa Els Verds no sortiren per 177 vots en contra, 168 a favor i 1 abstenció. Durant el debat, el PP basà el seu rebuig en l'actuació del partit socialista quan estava en el Govern, s'abstingué d'entrar en consideracions morals i se centrà en les qüestions legals i constitucionals que, segons aquest grup, impedeixen la presa en consideració de les proposicions.

«Manera oportunista»  

En aquest sentit, la diputada popular, Mercedes Fernández, destacà que el PSOE ha utilitzat la proposició «de manera oportunista» i conscient que aquest no era el moment d'intentar dur a debat un text com el presentat. Fernández recalcà que el PSOE va tenir 13 anys per dur aquesta ampliació endavant, «i només presentà un projecte de llei remès per un ministre de Justícia que sabia que les Corts es dissoldrien i que la llei no podria culminar el seu tràmit en les Cambres».

«El PSOE sap que nosaltres prometérem als electors no modificar la legislació sobre l'avortament, i com ells estan acostumats a no complir el que prometen, ens volen atribuir a nosaltres la seva forma de legislar, però no ho consentirem», afegí. Després de ser aplaudida pels parlamentaris populars, assegurà que els texts no respecten la doctrina del Tribunal Constitucional, ja que permeten l'avortament quan existeixi una raó objectiva, i «l'apreciació subjectiva d'un conflicte per una dona no es contempla dintre de l'objectivitat».

La portaveu socialista Amparo Rubiales va voler aclarir que els texts presentats no obliguen ningú a res, «sinó que resolen un problema que encara tenen algunes dones, moltes o poques, però algunes». Rubiales apuntà que els tres suposats despenalitzats per la legislació vigent no corresponen a la realitat social d'un país en què el nombre d'avortaments ha crescut un 20 per cent en vuit anys, i instà a l'obligació moral dels parlamentaris de legislar per a tots. «No és el mateix donar suport a l'avortament que donar suport al tractament penal de l'avortament; el primer admet tot tipus d'opinions, el segon evita tractar com a delinqüents dones que avorten obligades per un conflicte social o personal, i a les quals es margina per exercir lliurement el seu dret a la sexualitat», matisà.

16 setmanes
La proposta d'IU era una llei de terminis que permetia l'avortament en les primeres 16 setmanes de gestació perquè, segons la diputada d'IU María Jesús Aramburu, la dona és un ésser madur, responsable i conscient al qual no es pot obligar a ser mare o a no ser-ho. «La nostra llei és mesurada, equilibrada, ponderada, i constitucional, contra la doble moral, i que persegueix conciliar la vida amb el dret a la vida», destacà.

Per la seva banda, Cristina Almeida, que defensà la proposició de NI, que postula la despenalització de l'avortament en les 14 primeres setmanes de gestació, realitzà durant el debat al·lusions a l'escàndol sexual de Bill Clinton i al règim discriminatori dels talibans. A més, demanà als parlamentaris que votassin en consciència, oblidant els pactes polítics, i els recordà que no votarien l'aprovació de l'avortament sinó la petició dels grups que presenten les iniciatives de poder debatre en les Cambres un assumpte de tanta transcèndencia social.