La plataforma Euskal Herritarrok, amb la qual HB es presentarà a les eleccions autonòmiques basques, concorrerà a aquests comicis sense designar candidat a lehendakari i mantindrà la mateixa actitud que la coalició abertzale respecte a la seva particició ocasional en el Parlament Basc.
El seu programa electoral, segons va anunciar ahir en roda de premsa el portaveu d'HB i de la nova plataforma, Arnaldo Otegi, estarà basat en la proposta d'«acord nacional» formulada per HB a nacionalistes, CDN i IU, que propugna l'autodeterminació, la unitat territorial amb Navarra i el País Basc francès, la «sortida democràtica» a la violència i la justícia social.
La plataforma Euskal Herritarrok (EH) està promoguda per Herri Batasuna i un grup de professionals i intel·lectuals propers a l'esquerra abertzale, que assistiren ahir a Bilbao a la presentació de la nova iniciativa electoral.
Arnaldo Otegi explicà que la plataforma electoral sorgeix en un moment «crucial» que es caracteritza, al seu judici, per l'«esgotament i la mort» de l'actual marc autonòmic com a mitjà per «recuperar la sobirania perduda».
Partint d'aquesta anàlisi sobres les institucions autonòmiques, Otegi va anunciar que la participació d'EH en el Parlament basc no serà estable sinó ocasional, com feia HB, i va assegurar que la formació de coalicions per integrar el Govern basc «no és el debat» perquè es tracta d'una institució incapaç d'oferir solucions.
A l'igual que feia Herri Batasuna, EH compareixerà en les eleccions al Parlament basc sense designar un candidat a lehendakari.
Otegi va qualificar de «maniobra de desorientació» les especulacions que EH neix davant el temor d'HB de ser il·legalitzada i no poder presentar-se a les eleccions. «És un factor que hi és, però el factor fonamental és que cada vegada hi ha més sectors que volen canviar d'escenari» polític.
També va considerar una «frivolitat» i un intent de «centrar el debat on no correspon» especular sobre una hipotètica treva d'ETA.
Quant a les declaracions del líder del Sinn Fein, Gerry Adams, en les quals va qualificar la violència com a «cosa del passat», va expressar el seu respecte per Adams i va puntualitzar que «fa aquestes declaracions quan el poble irlandès té reconegut el dret d'autodeterminació».
D'altra banda, el que va ser portaveu de la Mesa Nacional d'HB, Jon Idigoras, va dir que Euskal Herritarrok ('Ciutadans del poble basc') «fa realitat un vell projecte, la unitat de moltíssims sectors abertzales i d'esquerra. És una passa important, que no quedarà en aquesta foto i que durà endavant projectes», va afegir.
El secretari general de LAB, Rafael Díez, manifestà que «estam en moments difícils, l'únic missatge del nacionalisme espanyol és la repressió i feim una crida als abertzales i persones d'esquerra per consolidar aquesta oferta política i condicionar l'statu quo al qual el nacionalisme espanyol ens vol condemnar».
José Ramón Castaños, que va ser portaveu de la plataforma que va impulsar la iniciativa legislativa popular per a una carta basca de drets socials, va dir que la pau «parteix del respecte els drets humans individuals i col·lectius» i que altres objectius d'EH són «la construcció d'una nació (basca) lliure i sobirana i la justícia social, perquè no hi ha drets humans amb els estómacs buits».

Garzón mira les Herrico Tavernes

La Policia i el Jutjat de Garzón investiguen la comptabilitat de les Herrico Tavernes que presumptament han col·laborat en el Moviment d'Alliberament Nacional Basc.