Com cada cap de setmana, els radicals protagonitzaren incidents en diverses localitats del País Basc. Hernani, Bergara o Zumarraga varen ser alguns dels punts que escolliren els violents per protagonitzar accions en forma d'incendi de sucursals bancàries en uns casos, o d'enfrontaments amb la Policia en uns altres.
Els incidents més importants registrats la matinada d'ahir varen ser els incendis de quatre sucursals bancàries en les localitats guipuscoanes de Bergara, Legazpia i Zumarraga. El primer dels atacs es produí a les dotze de la nit, quan un grup de desconeguts incendià una sucursal de la Caja Laboral en el carrer Mantxiategi de Bergara.
Deu minuts més tard, efectius de Bombers hagueren d'anar al carrer Barrenkale, on radicals havien llançat còctels molotov contra la sucursal de la Caixa. Les flames s'estengueren fins una casa antiga, per la qual els veïns hagueren de ser desallotjats. Un altre incident va ocórrer a Legazpia, quan desconeguts llançaren còctels molotov contra una sucursal del BBV. El darrer dels atacs es produí a Zumarraga, quan els Bombers hagueren d'apagar el foc d'una sucursal del BBV, que havia estat incendiada.
D'altra banda, Hernani va ser un altre pic lloc d'enfrontaments entre la Policia i els radicals. Els incidents els protagonitzaren 30 o 40 encaputxats. Dos cotxes resultaren calcinats i varen ser incendiats un caixer de la Caja Laboral Popular i una cabina de l'ONCE, segons confirmà la Policia Municipal. L'Ertzaintza detingué un dels presumptes participants.
Els radicals es dedicaren a col·locar barricades per tallar els carrers i les cruïlles de la localitat.
Concretament en el carrer Elkano travessaren cotxes i contenidors i s'enfrontaren a l'Ertzaintza. Un còctel molotov impactà contra un dels vehicles aparcats i les flames s'estengueren a un altre d'aparcat devora. A més, incendiaren una caixer de la Caja Laboral Popular, i provocaren destrosses en el mostrador.
Després d'aquests ja habituals successos, els partits polítics expressaren ahir la seva indignació per la creixent violència al carrer. Alguns com el PSE, exigiren a HB «que rebutgi públicament la violència organitzada i planificada que es produeix en tota la geografia basca».
IU-EB va anar més enllà i qualificà de «feixistes» els grups de radicals que protagonitzaren els incidents a Guipúscoa. Pel coordinador d'IU-EB a Guipúscoa, Anton Karrera, l'esquerra significa «democràcia, respecte i tolerància», conceptes incompatibles amb incendiar caixers automàtics, autobusos públics i habitatges particulars en els quals resideixen ciutadans «que volen el millor per a Euskadi, però sempre per vies democràtiques i pacífiques».
Karrera assenyalà que l'Acord Nacional promogut per HB només serà «creïble» quan inclogui un punt primer en el qual condemni «taxativament la violència, sigui d'ETA o de qualsevol altre grup, i es comprometi a reivindicar les seves propostes per camins institucionals i pacífics».

El PNB i la «socialització del sofriment»

El portaveu del Partit Nacionalista Basc a Biscaia, Iñigo Urkullu, apel·là ahir a la responsabilitat d'HB i va sol·licitar a la coalició que demostri que ha superat la ponència Oldartzen, que advocava per la «socialització del sofriment», mitjançant la desaparició de sabotatges i incidents a Euskadi. Urkullu va assenyalar que, si al principi el seu partit va pensar que els grups d'encaputxats que actuaven en diferents punts d'Euskal Herria, podien «ser automarginats», l'objectiu del qual era l'Ertzaintza com semblaven demostrar, segons ell, els incidents de Getxo o Bilbao, la matinada de dissabte s'ha demostrat que «una altra vegada l'objectiu és la societat» amb l'atac als seus serveis públics com la crema a Berriz de l'oficina del cap d'estació d'Eusko Tren.