Una telefonada anònima en nom de la banda terrorista va donar l'alarma a l'Ertzaintza de l'explosió. A les 9.30 del matí es va produir un avís telefònic anònim advertint d'una explosió a la via del tren de Renfe a la localitat guipuscoana de Lezo, malgrat que en aquesta ocasió no hi ha hagut ferits ni danys importants. L'avís en nom de la banda terrorista va advertir al diari Euskaldunon Egunkaria, de la col·locació d'un artefacte explosiu a Euskorten, en la via ferroviària entre Irun i Sant Sebastià, que estava previst que explotàs entre les 10 i les 12 del matí d'ahir.

Després de rebre aquesta telefonada els artificiers de l'Ertzaintza es varen traslladar al lloc, i a les 10.15 tenia lloc l'explosió, no a l'Eusko Tren, com s'havia explicat en un començament, sinó a la línia de Renfe, en un lloc pròxim a l'indicat pel presumpte membre d'ETA. Després de l'explosió, l'Ertzaintza inspeccionà les vies de les línies de Renfe i Eusko Tren a Sant Sebastià i es va constatar que els danys varen ser materials i no es va registrar cap ferit. Durant les tasques d'inspecció, el trànsit viari va ser tallat a la zona, mentre la Policia Autònoma examinava els danys causats per l'artefacte, així com les seves restes per determinar-ne la composició.

Així mateix, a Eusko Tren, el trànsit de trens va haver de ser interromput entre Sant Sebastià i Irun, perquè en un primer moment l'informant anònim que va telefonar al diari, avisà de la instal·lació de l'artefacte a la línia d'Eusko Tren i no a la de Renfe, on finalment va esclatar.

L'explosió de l'artefacte a la línia ferroviària no fou l'únic acte intimidatori de la banda terrorista del qual es tingueren notícies. La portaveu del PP a l'Ajuntament de Bilbao, Ascensión Pastor, rebé més de trenta postals a casa seva amb amenaces.

La regidora declarà que «tots els regidors del País Basc estam amenaçats d'una manera o d'una altra», recalcant que no pensa abandonar Euskadi malgrat les amenaces de l'entorn terrorista. Pastor explicà que el motiu pel qual va ser blanc de les amenaces és que «encara que no tingués res a veure amb la política de dispersió dels presos», pertany al partit que la defensa.