S'estabilitza el nombre de persones no-creients, però l'Església catòlica assoleix un nou rècord de finançament públic

Les dades confirmen una tendència sostinguda: el 39 % de les persones es declaren atees, agnòstiques o indiferents, xifra que s’ha estabilitzat després d’anys de creixement, reduint-se 2,5 punts amb relació a l’any anterior. Per segon any consecutiu, la població no religiosa supera el 51 % i es consolida com a majoritària a Catalunya, seguida del País Basc (47,3 %) i Madrid (44,5 %). En canvi, Ceuta, Melilla, Extremadura i Castella-la Manxa mantenen índexs de religiositat per sobre del 67 %.

La XIV edició de l’estudi mostra que el manteniment del relleu generacional en les opcions de consciència. Les persones joves d’entre 18 i 34 anys es declaren majoritàriament no religioses. El grup més majoritari és el de les noies entre 18 i 24 anys, mentre que el grup de 35 a 44 anys presenta un lleu repunt de la religiositat respecte a l’any anterior. Les dones continuen mostrant una major religiositat que els homes, especialment en el grup de persones catòliques practicants.

Educació: creix l’alternativa laica mentre la religió es manté amb privilegis

El nombre d’estudiants que cursen religió continua disminuint i se situa en 2.940.793, però el professorat assignat a aquesta matèria ha augmentat fins als 36.686 docents. Paral·lelament, creix l’alumnat que opta per activitats alternatives a la religió: un 42,6 % a primària, un 45,9 % a l’ESO i un 66,4 % al batxillerat. Aquesta tendència és especialment clara a Catalunya, el País Basc i les Illes Balears, on la majoria d’estudiants no cursen religió.

Actualment, l'Estat espanyol compta amb 2.548 centres educatius catòlics, dels quals un 94,6 % són concertats i, per tant, reben finançament públic parcial. Els centres catòlics representen el 9 % del total de centres educatius de l’estat, amb una presència especialment significativa a Cantàbria, La Rioja i les Illes Balears. Aquestes dades reflecteixen el finançament de l’educació religiosa amb fons públics, en un context en què l’escola pública perd places. ​

El matrimoni civil i els naixements fora del matrimoni es consoliden

Les dades reflecteixen un descens generalitzat dels ritus de pas religiosos i una desvinculació progressiva de la pràctica religiosa, fins i tot entre les persones que es declaren catòliques: 7 de cada 10 no són practicants.

La majoria dels matrimonis a Espanya són civils (82,3 %), una tendència encara més marcada a Catalunya, on arriben al 90,5 %. Els naixements fora del matrimoni es mantenen en un 50 %, consolidant una tendència iniciada fa dècades.

Nova xifra rècord de finançament públic a l’Església

L’assignació tributària a l’Església catòlica ha assolit un màxim històric de 297,7 milions d’euros, malgrat que només un 10,4% dels contribuents marca exclusivament la seva casella a la declaració de la renda. Aquest augment s’explica, en part, perquè les persones que ho fan solen tenir rendes altes. Coincidint amb la campanya de la renda 2024, aquest model de finançament —emparat pel concordat amb la Santa Seu, que també li garanteix exempcions fiscals— torna a situar-se en el centre del debat sobre la separació entre Estat i les confessions religioses.

Un conclave en ple segle XXI: avançar cap a una societat laica i amb igualtat de drets

Les dades d'aquesta edició confirmen que, encara que el pes de les opcions laiques es manté elevat, aquesta transformació social i cultural no s'ha traduït encara en una separació real entre les institucions públiques i les confessions religioses.

Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia denuncien que un Estat que es defineix com a aconfessional «no pot continuar finançant una única confessió religiosa». «L'actual model de relació entre l'Estat i l'Església catòlica, basat en acords bilaterals com el Concordat amb la Santa Seu, manté privilegis jurídics, econòmics i simbòlics que no responen a la realitat plural i diversa de la societat actual», assenyalen.

Davant aquesta situació, reclamen:

• La igualtat de drets i tracte, independentment de les creences religioses o conviccions personals.
• Una educació pública i laica, lliure d'adoctrinament i respectuosa amb la llibertat de consciència.
• La fi del finançament públic a l'escola concertada religiosa, en favor del reforç de l'escola pública.
• La supressió dels privilegis fiscals i econòmics de l'Església catòlica, incloent-hi l'assignació via IRPF i les exempcions tributàries.