Mor Antonio Fontán, el primer president del Senat de la democràcia

Filòleg, periodista i polític, va néixer a Sevilla el 15 d'octubre de 1923. Va ser membre del consell privat del Senyor Juan fins a la seva dissolució el 1975, senador per Sevilla i president de la Cambra Alta, nomenat per Adolfo Suárez el 1977. Posteriorment ocuparia la cartera d'Administració Pública el 1979.

El 1945 va iniciar la seva activitat docent com a professor ajudant a la Facultat de Filologia i obté el títol de doctor amb una tesi d'investigació sobre la tradició manuscrita dels Diàlegs de Séneca.

El 1949 aconsegueix per oposició la càtedra de Filologia Llatina a la Universitat de Granada i inicia estudis de Periodisme a l'Escola Oficial de Madrid. Funda la revista "L'Actualitat Espanyola", la direcció de la qual exerceix entre 1952 i 1956. En la mateixa època dirigeix també Nuestro Tiempo. Pertany a la Universitat de Navarra fins a 1967, dirigint el seu Institut de Periodisme entre 1958 i 1962.

Col·labora i més tard dirigeix el diari "Madrid", convertint-lo en una avançada de la democràcia i del que va ser últim director.

A més, va destacar la seva tasca com a filòleg i investigador, exercint la seva càtedra de Filologia Llatina a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1972 i 1975, i en la Complutense a partir de 1976.